dijous, 11 de febrer del 2010

El nostre enemic, el temps

Fotografia feta a Taradell,
prop de can Costa i Font allà
per l'any 1958. Amb l'avi Carrera,
jo mateix i el meu germà Ramon.





“Alerta!”, “les temperatures cauen en picat”, “plourà!”, “caldrà seguir l'evolució”, “abrigueu-vos, que fa fred!”, “destapeu-vos, que ve la calor!”, “ens atacarà una borrasca”, “les pluges ens afectaran”. Per la ràdio parla una noieta periodista que està depressiva perquè... fa dos dies que plou!
Aquestes són algunes de les paraules i mitges frases que els nostres homes del temps, i periodistes, utilitzen en fer les seves prediccions i comentaris. I no són tant els mots, sinó l'entonació i la gesticulació que els acompanya. De tal manera que el temps s'ha convertit en el nostre enemic. Des de que la Terra existeix, el temps ens ha acompanyat inexorablement. Almenys a mi sí. Des de que tinc ús de raó que a l'hivern fa fred i a l'estiu fa calor. És més, no sempre fa la mateixa calor a l'estiu ni el mateix fred a l'hivern; a la meva vida no plou sempre a la primavera, hi ha estius humits i hiverns sense neu. Fins i tot hi ha vents forts i dies plàcids.
Enredats en un remolí de contradiccions, els meteoròlegs es mouen entre un ecologisme cumbaià, on la defensa del verd es primordial, i una por explícita al temps, que no deixa de ser “natural”. Immersos en els seus models de predicció, que no s'acaben de creure, no es donen compte que aquesta és una ciència inexacta i que el temps, al capdavall fa el què li dona la gana.
Senyors meteoròlegs: el temps no és el nostre enemic! Forma part de la naturalesa terràqüia, tant si plou com si neva. Per tant, més val que ens ho agafem bé i si plou, que plogui, que deia el meu avi. Parlant del meu avi... En Jaume Carrera, el meu avi matern, s'havia guanyat una certa fama de bon endevinador del temps. Certament no sé d'on li venia. Quan algú li demanava si plouria o no, ell aixecava els ulls al cel, es gratava el cap i engegava sempre la mateixa frase: “Si no canvia molt, no plourà pas”. Avui diuen: “Plourà, però haurem d'anar seguint els mapes”. Com veieu, malgrat l'eufemisme, la predicció continua pendent del temps.

jaume molsosa