Jo no he vist aquesta peli, però
sí que rebo, dia sí dia també, missatges, articles i opinions on exclusivament
es parla de problemes femenins, o des de l’òptica femenina, on els homes ja no
solament en són exclosos, sinó que directament se’ls ignora. Ara hi ha guerra a
Ucraïna i molts civils es presenten voluntaris per defensar el país. Entre
ells, també hi ha dones, però són una minoria irrellevant i, malgrat tot, són
les protagonistes que surten a les fotos i reportatges de la TV o els diaris.
Per cada dona que mor a la guerra hi ha cent homes que hi deixen la vida, i em
quedo curt. Tot i així, d’ells gairebé ni se’n parla. Només ens ensenyen
corrues de dones i criatures fugint del país. És injust i un biaix conscient de
la informació que compleix escrupolosament amb la norma del que és políticament
correcte.
Seguint amb la guerra, fa poques
setmanes a TV3 van fer un reportatge sobre les dones ucraïneses que agafen les
armes. En la presentació, es deia textualment que elles “van a la guerra per
defensar allò que més s’estimen”. Es veu que els homes hi van a passar l’estona.
Amb aquest argument podríem fins i tot justificar la guerra; això sí, mentre la
facin les dones.
I així passa amb tantes altres
coses: la tan esbombada “mirada de gènere” només és, en exclusiva, femenina.
Cometent un greu error, el feminisme cau en aquesta exclusivitat tal i com van
fer els seus companys masculins durant tant de temps, i han oblidat fàcilment
que uns i altres som la meitat de la humanitat. Jo pensava que el feminisme el
que pretenia era l’equilibri, no pas crear avantatges i posicions de domini. I
jo també em pregunto si hem de suportar-ho, ells i elles, perquè el feminisme,
i menys aquest, no representa pas totes les dones i el moviment no pot
atribuir-se la representativitat absoluta.
