Sentia avui aquest matí na
Marta Pascal definir la línia política del SEU nou partit. Així, en majúscules.
Res de nou en les seves paraules, resclosides de tan usades i mastufejades. Cap
idea nova, cap llumeta que em permeti albirar un altre futur. Brindis al sol, a
un sol que ja fot badalls immensos de sentir sempre els mateixos propòsits
buits.
En aquest estat mental
d’avorriment suprem, sota l’ombra densa del til·ler del jardí, he arribat a la
conclusió de que quan algú crea un nou partit és a major glòria d’ell mateix i
prou. La líder de la nova colla es fot del mort i del qui el vetlla per donar
una imatge que de tant voler ser original resulta ridícula.
Felicitats, senyora Pascal i
companyia: han entrat al llim dels justos (de gambals).
