Llegeixo aquest matí al diari
ARA a les pàgines de l’extra anomenat “Estiu”, una exaltació que escriu Rosa
Rodon sobre un “hotel familiar” del Solsonès situat en una masia d’aquelles
antigues i restaurades –respectant, evidentment i escrupolosa la seva
originalitat– incorporant tots els avenços moderns.
A mi em sembla bé que es
busquin i es vagi a aquests establiments: són tranquils, amb pocs hostes,
detalls agraïts i servei proper. Però a voltes, massa vegades, el periodisme
ens posa davant dels nassos, i no sempre amb aquesta intenció, la diferència
que ens separa als ciutadans. Quan cerques l’establiment pots comprovar com una
nit a l’habitació més “econòmica” costa 192 € (240 € sense l’oferta actual), i
no puc deixar de pensar que amb dues nits n’hi ha prou per pagar el lloguer
d’un mes sencer d’una família a Torelló.
I m’indigna perquè al final de
l’article, la periodista escriu: “Ho tenim massa a prop per no fer-hi una
visita”. Doncs no, no és gens a prop pel 80% de la ciutadania d’aquest país
i em sembla fins insultant aquesta lleugeresa que es permet l’articulista, i
potser ni ella no es pot permetre aquesta morterada per una nit i un esmorzar.
Deplorable tot plegat.
