dimecres, 2 de setembre del 2020

2 de setembre de 2020


Ahir ens van explicar, amb tot detall, la caiguda en picat (expressió esporuguidora emprada a desdir pel nefast Molina) del turisme a casa nostra, una caiguda que comportarà greus perjudicis econòmics a tots els catalans. Certament deu ser així, perquè els anomenats fons-voltor ja esmolen urpes i becs per arreplegar la carnassa que deixaran hotels i ressorts. Una pena, o no.
Diuen que han desaparegut, sobretot, els turistes d’avió i transatlàntic, que es veu que són els que més pela deixen als calaixos d’hotelers, botiguers i altres menes d’engalipa-guiris. Nord-americans i japonesos han desertat de la catalana terra. Doncs és una dada ben negativa, o no.
Hi deu haver, però, alguna cosa de positiu en tot això; però homes dolents (com el Molina) ens amaguen l’ou. I si no, com és que tanta reducció de desplaçaments de grans mitjans (vaixells i avions) no ha contribuït de forma evident a la millora de la qualitat atmosfèrica? Ahir mateix el sentia (al Molina) donar dades devastadores sobre la situació climàtica mundial.
Aquests monstres del transport humà eren l’esca del pecat per a ambientòlegs i polítics –la senyora Colau entre ells–, que blasmaven les devastadores conseqüències del seu ús. Doncs ara, l’aeroport i el port de Barcelona semblen instal·lacions post nuclears, d’aquelles que surten a les pel·lícules de devastació. Però tothom calla, ningú sembla haver mesurat l’enlairament en picat –expressió meva– que deu haver experimentat la qualitat del nostre aire.
A veure, molinetes i demés savis de Vilatrista, si us poseu amb diligència i dedicació a mesurar els ajustaments a que, de tant en tant, ens obliga la natura. Perquè el virus que ha dut aquests fangs, per moltes teories estúpido-conspiranoides que s’elaborin, és un bitxo ben natural. Que la natura és dura!
····································
Nota: el vaixell que apareix al gravat no és el Titanic, sinó el Lusitania, que va ser enfonsat per un torpede alemany el 7 de maig de 1915 amb 1.959 passatgers, dels quals en van morir 1.195 al naufragi.