A la revista TARADELL -no. 90 del mes de març de l’any 1956-
Conrad Vilarrúbia deia que la temperatura mínima del mes de febrer a Taradell havia
estat de "13'7 grados bajo cero, el día 13, a las 8 30". Déu
n'hi do! Però advertia del següent: "Nos creemos en el deber de aclarar que los 13'7 grados bajo cero que damos
como mínima registrada, quizá podrá parecer que se han obtenido
mínimas más importantes, y hasta creemos que algunos lo hayan comprobado,
pero debemos advertir que para registrar temperaturas así, no se
deben emplear termómetros de mercurio, que es lo que puede haber engañado a
algunos, y no se deben emplear nunca para
tomar mínimas de cierta importancia".
Conrad Vilarrúbia i Garet (Torrellebreta,
Osona, 1912 – Taradell, Osona, 1973) va ser un pioner de la meteorologia, a més
de moltes altres activitats relacionades amb l’entomologia, l’agricultura i la
biologia. En Conrad no era un simple aficionat que prenia dades i prou, sinó
que analitzava el clima i els fenomens meteorològics amb una extraordinària
claredat. La mateixa revista TARADELL –no. 17 del mes d’abril de 1950– donava
la notícia següent: “Sabem que el Ministeri de l'Aire està instal·lant una
Estació Meteorològica de 1er Ordre, en casa del nostre bon amic i actiu col·laborador
de la Revista, En Conrad Vilarrúbia i Garet, havent-se-li encarregat totes les
observacions. De les 70 Estacions Meteorològiques existents en la Província de
Barcelona, tan solament 6 són de 1er Ordre.”. [···] “es tracta d'una de
les millors Estacions que el Ministeri de l'Aire ha patrocinat, sens dubte pel meticulós
i demostrat interès de l'observador Sr. Vilarrúbia, ja que es tracta d'un conjunt
d'aparells d'alta precisió, alguns d'ells tan solament instal·lats en grans
observatoris”. En resum, Vilarrúbia era tot un “home del temps”.
Aquest expert doncs, escrivia
ja el 1956 que la temperatura no era una mesura fàcil de prendre i que calien
coneixements prou especialitzats per a prendre-la amb precisió. Remarca que no
s’han d’usar termòmetres de mercuri, els més corrents durant una pila d’anys,
per a mesurar temperatures extremes perquè els resultats no són de fiar.
No sé si els nostres “homenets del temps” saben
aquesta peculiaritat dels termòmetres de mercuri quan ens afarten de rècords de
calor i de fred. Vist el rigor que exhibeixen, amb tota franquesa, ho dubto.