dissabte, 4 de maig de 2019

Programa electoral, què és això?

Comença la carrera electoral als ajuntaments i a les cases comencem a rebre aquests fulletons tan esperats que expliquin alguna cosa sobre el projecte municipal que té cada candidatura. El primer d’arribar ha estat el del PSC, aquell partit democràtic que va recolzar sense fissures l’aplicació de l’article 155 sobre les nostres institucions.
En criden l’atenció tres aspectes d’aquest opuscle: que no hi ha la llista dels elegibles, que no hi ha cap mena de concreció i que està imprès en català i castellà.
Només l’alcaldable, a qui per cert a casa no coneixem ni de vista ni de res, surt en una fotografia on se’l pot veure amb una carpeta del partit, caçadora texana i mans a les butxaques, disposat a treballar. De fons, la terrassa d’un bar de la plaça on una bombona de butà exhibeix el seu virolat color (el fotògraf potser hauria d’haver tingut més cura). De la resta de components, res de res, només una referència a “un grup plural i divers de persones disposades a treballar”.
La llista de propòsits del programa no pot ser més inconcreta, innòcua i amb tan poc compromís que podria servir per a qualsevol municipi del món mundial. Tots són generalitats i ambigüitats i fins n’hi ha que sonen a brindis al sol, com ara el que diu “ampliar l’oferta educativa”. Ja de per sí no se sap si això vol dir més aules o si més cursos o si més especialitats. Però només parlant amb mestres i persones vinculades a l’ensenyament, és fàcil saber que en aquest moment les aules no estan precisament a petar. Per la resta no cal ni fer-ne menció: fins i tot Vox els posaria al seu programa.
I per acabar, el bilingüisme persistent. Jo ho veig com un insult a la intel·ligència dels votants de Torelló, perquè estic segur que el 99% dels veïns entenen perfectament aquesta mena de missatges, i més quan són tan simples i esquifits. D’altra banda, si els monolingües castellans tenen dret a llegir en la seva llengua, per la mateixa regla de tres les desenes de parles que conviuen al poble potser també es mereixerien aquest tracte, no?
Jo em pregunto com es pot votar una opció que tracta de babau al votant a la primera de canvi, amb una informació buida de contingut i de forma. Com hem de jutjar les seves intencions amb un opuscle indigne? I, una vegada ben ensabonats, s’afegeix l’estirabot de “donant prioritat a les persones”. Ja té llonzes la cosa. En fi, que no sabem qui es presenta, no sabem què volen fer i ens tracten d’incultes. Bona feina, nois, que us queda molt per fer, i, sobretot, molt per aprendre.
Com deia al començament, no em cap a l’enteniment com el PSC va poder posar-se al costat del 155. No ho oblidaré ja mai més. Penseu-vos-en una.