Comença la carrera electoral als ajuntaments i a les cases
comencem a rebre aquests fulletons tan esperats que expliquin alguna cosa sobre
el projecte municipal que té cada candidatura. El primer d’arribar ha estat el
del PSC, aquell partit democràtic que va recolzar sense fissures l’aplicació de
l’article 155 sobre les nostres institucions.
En criden l’atenció tres aspectes d’aquest opuscle: que no
hi ha la llista dels elegibles, que no hi ha cap mena de concreció i que està
imprès en català i castellà.
Només l’alcaldable, a qui per cert a casa no coneixem ni de
vista ni de res, surt en una fotografia on se’l pot veure amb una carpeta del
partit, caçadora texana i mans a les butxaques, disposat a treballar. De fons,
la terrassa d’un bar de la plaça on una bombona de butà exhibeix el seu virolat
color (el fotògraf potser hauria d’haver tingut més cura). De la resta de
components, res de res, només una referència a “un grup plural i divers de
persones disposades a treballar”.
La llista de propòsits del programa no pot ser més
inconcreta, innòcua i amb tan poc compromís que podria servir per a qualsevol
municipi del món mundial. Tots són generalitats i ambigüitats i fins n’hi ha
que sonen a brindis al sol, com ara el que diu “ampliar l’oferta educativa”. Ja
de per sí no se sap si això vol dir més aules o si més cursos o si més especialitats.
Però només parlant amb mestres i persones vinculades a l’ensenyament, és fàcil
saber que en aquest moment les aules no estan precisament a petar. Per la resta
no cal ni fer-ne menció: fins i tot Vox els posaria al seu programa.
I per acabar, el bilingüisme persistent. Jo ho veig com un
insult a la intel·ligència dels votants de Torelló, perquè estic segur que el
99% dels veïns entenen perfectament aquesta mena de missatges, i més quan són
tan simples i esquifits. D’altra banda, si els monolingües castellans tenen
dret a llegir en la seva llengua, per la mateixa regla de tres les desenes de
parles que conviuen al poble potser també es mereixerien aquest tracte, no?
Jo em pregunto com es pot votar una opció que tracta de
babau al votant a la primera de canvi, amb una informació buida de contingut i
de forma. Com hem de jutjar les seves intencions amb un opuscle indigne? I, una
vegada ben ensabonats, s’afegeix l’estirabot de “donant prioritat a les
persones”. Ja té llonzes la cosa. En fi, que no sabem qui es presenta, no sabem
què volen fer i ens tracten d’incultes. Bona feina, nois, que us queda molt per
fer, i, sobretot, molt per aprendre.
Com deia al començament, no
em cap a l’enteniment com el PSC va poder posar-se al costat del 155. No ho
oblidaré ja mai més. Penseu-vos-en una.
