La portada de Heraldo de Aragón és el paradigma de com l’Espanya
colonial ignora sobiranament Catalunya, i posa pel damunt de tot, per un interès
mesquí, un congrés comercial. És més important tenir les elits del país fent
calers a manta en benefici propi, que atendre les demandes de la ciutadania. “El rey ignora” diu amb orgull el titular
del diari com si el Borbó pogués passar-se per l’engonal tot un poble. Doncs
no, Felip: cap dirigent, i menys algú com tu que ni tan sols ha estat escollit,
té el dret a ignorar el clam de la seva gent, vingui d’on vingui i de qui
vingui. Si el dirigent ignora, és un ignorant, un indigent mental que no mereix
el lloc que ocupa. Una ignorància que frega la indecència quan, després de clar
un “a por ellos” institucional, es
presenta a Barcelona com si no hagués passat res, com si el repic de cassoles
fos un concert de benvinguda.
El rei Felip, el
preparao, i també el seu virrei Millo, el
pocapena, han de saber que no són benvinguts i que l’un ha de mirar de no
acostar-se massa i l’altre que ja es pot anar buscant una casa on poder posar
el cul, i que sigui ben lluny. Que el meu avi, quan anava a cagar, deia “me’n vaig a can Felip”.
