No sóc un defensor de Mireia Boya, a qui he criticat els
seus exabruptes femellistes en diverses ocasions. Avui he sentit l’entrevista
que li ha fet la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio i m’ha agradat el seu
discurs: coherent, ferm i valent. Davant del jutge Llarena ha defensat que com
a política tenia la obligació de complir el seu programa electoral, un programa
que ningú no va impugnar abans de les eleccions. Ella li ha explicat al jutge
que res de “declaracions simbòliques”, sinó que ella havia votat sí a la
república, amb totes les conseqüències, en compliment del seu compromís
electoral. Ella, diu, no podia enganyar els ciutadans. Amb veu reposada,
tranquil·la i sense cap mena de dubte, ha anat contestant les preguntes de la
periodista, sense vacil·lacions i amb seguretat. Per tant: bravo, Boya!
Al mateix mitjà, seguidament, he sentit Marta Pascal,
Coordinadora General del PDeCAT, dir que volien un govern “estable i dins de la
legalitat”. Redéu! No dona no, no podem dir ara que allò no valia. No podem
fotre pel pedregar les garrotades que vam rebre els ciutadans només per salvar
el cul dels polítics. M’emprenya tanta covardia, sí: covardia. Admeto, i he
defensat, que tothom té dret a fer el que faci falta per sortir de la presó,
però això no ha de fer oblidar que hi havia una promesa pública de proclamar la
república. Al capdavall haurem d’admetre que retractar-se té les mateixes
conseqüències, o pitjors, que reafirmar-se en els objectius. Sentir avui Marta
Pascal m’ha acabat la paciència.
No anem bé. Hi ha qui no ha llegit honestament els fets que
s’han produït des de l’1 d’octubre i ara, de genolls davant d’una justícia
incerta, renuncia expressament a complir el seu programa. A mi em fa l’efecte
que l’estratègia de les defenses és equivocada des de l’inici. La meva
experiència en la vida privada i en la laboral m’ha ensenyat que un
pocavergonya en necessita un altre al davant, que arronsar-se davant d’un
xuloputes no serveix per apaivagar la seva agressivitat. Cal seguir defensant
els principis que es van proposar, i que han guanyat dues eleccions
consecutives amb coherència, fermesa i valentia. El demés són òsties, i ja em
perdonareu l’expressió.
