La reconstrucció facial de l’Home de Cheddar, que es pot
veure des d’ahir al Museu d’Història Natural de Londres, ha muntat sidral al
Regne Unit. La causa: el color fosc de la pell que li han atorgat i el fet que
no es diferencia en absolut de la resta d’habitants del continent. Es veu que
no tothom, sobretot els puristes, està d’acord amb la interpretació que els
científics han fet a base de reunir centenars de dades obtingudes de l’esquelet
d’aquest humà, d’1,66 m d’alçada, 60 kg de pes i mort amb poc més de 20 anys.
De tota manera hi ha dubtes raonables sobre aquesta reconstrucció
feta per “artistes plàstics especialistes en treballs semblants”. Algunes de
les acotacions que s’aporten no són gens precises, com la que diu que “molt
probablement procedia
de l’Àfrica subsahariana o del Pròxim Orient”, que és com afirmar que podia
venir de qualsevol lloc. Si un es mira el rostre de l’avantpassat british, no hi veu cap de les
característiques que poguessin fer pensar en un àrab, un jueu i molt menys en
un negre. Llavis prims, rostre ovalat, ulls clars i lleugerament ametllats, no delaten
una procedència subsahariana. En fi, com diuen més enllà del Sènia “doctores tiene la Iglesia”.
Tampoc deixa de ser curiós el final de l’article, quan el
periodista recull que “l’estudi fet sobre
l’Home de Cheddar mostra que actualment un de cada deu britànics hi tenen algun
parentiu, tot i que molt llunyà”. Si solament un 10% dels actuals britànics
en són descendents i encara de lluny, que no es preocupin els súbdits de la
Reina Isabel: segurament aquest paio, amb cara de trempat i bonifaci, ni tan
sols va viure a les illes; potser algú el va trobar en una platja de Brean i,
pietosament, el va enterrar a Cheddar per allò de les coves que hi abunden.
Per cert, el formatge de Cheddar és el més venut a
Anglaterra i als USA (després de la mozzarella), però resulta que el nostre
vell amic no podia pair la llet, segons els científics...
