dilluns, 23 de gener de 2017

Si semblava que no hi era!

Lara Bonilla escriu al diari Ara d’ahir un article titulat “Esperma a domicili”. Explica que una empresa Danesa, Cryos, t’envia una nevereta a casa amb una dosi d’esperma de víking seleccionat per la mòdica quantitat de 700 €. Explica la història de dues noies que, volent ser mares sense “conèixer home”, han aconseguit dues criatures per aquest sistema. Felicitats. Tot l’article és una lloança al mètode, però el que em crida l’atenció és la relació que mantenen les dues mares i llurs fills. Així, expliquen que amb la neverata hi va un manual que és “com les instruccions d’Ikea”, i que elles “han guardat el material amb què van fer la inseminació per explicar un dia als seus fills com van ser concebuts”. I finalment el que més em sobta és la darrera frase on diu que posen pau entre: “...el Teo i la Joana, que es barallen per les joguines aliens a la conversa sobre la seva concepció”.
Aliens a la conversa”. Jo no n’estaria gens segur. És probable que, quan un dia treguin la xeringa que va fer de penis, la nevereta i les instruccions d’Ikea, els diguin: “mama, si això ja ho sabíem de fa temps, des d’aquell dia que ho vas explicar a una periodista!; per cert, gràcies per fer-ho públic!”. Ho dic amb coneixement de causa, perquè la meva dona, mestre de menuts des de fa més de quaranta anys, ha conegut secrets d’alcova perquè un marrec de 3 anys li ha explicat converses mantingudes quan els seus pares creien que el marrec era a la lluna de València. La canalla mai no estan absents i tenen una radar que ho pilla tot, tot i tot!