Lara Bonilla escriu al diari Ara d’ahir un article
titulat “Esperma a domicili”. Explica
que una empresa Danesa, Cryos, t’envia
una nevereta a casa amb una dosi d’esperma de víking seleccionat per la mòdica
quantitat de 700 €. Explica la història de dues noies que, volent ser mares
sense “conèixer home”, han aconseguit dues criatures per aquest sistema.
Felicitats. Tot l’article és una lloança al mètode, però el que em crida l’atenció
és la relació que mantenen les dues mares i llurs fills. Així, expliquen que amb
la neverata hi va un manual que és “com
les instruccions d’Ikea”, i que elles “han
guardat el material amb què van fer la inseminació per explicar un dia als seus
fills com van ser concebuts”. I finalment el que més em sobta és la darrera
frase on diu que posen pau entre: “...el
Teo i la Joana, que es barallen per les joguines aliens a la conversa sobre la
seva concepció”.
“Aliens a la conversa”.
Jo no n’estaria gens segur. És probable que, quan un dia treguin la xeringa que
va fer de penis, la nevereta i les instruccions d’Ikea, els diguin: “mama, si això ja ho sabíem de fa temps, des
d’aquell dia que ho vas explicar a una periodista!; per cert, gràcies per
fer-ho públic!”. Ho dic amb coneixement de causa, perquè la meva dona,
mestre de menuts des de fa més de quaranta anys, ha conegut secrets d’alcova perquè
un marrec de 3 anys li ha explicat converses mantingudes quan els seus pares
creien que el marrec era a la lluna de València. La canalla mai no estan
absents i tenen una radar que ho pilla tot, tot i tot!
