El dijous 25 d’octubre de 2012, vaig publicar en aquest blog una entrada titulada
“Sobre el fracàs escolar” on vaig
cometre un error ja a la primera ratlla. Allà vaig escriure, em cito (sic): “Quan el meu fill feia secundària el seu
tutor em va cridar per un incident a l’escola”. Cras error, en efecte: el tutor
del meu fill no em va cridar mai. Vaig ser jo qui li va demanar una entrevista
per l’incident. Ell, el tutor, no se n’havia assabentat; de l’incident, vull
dir. Prego, doncs que em disculpeu. Cal ser precís i no dir el què no és,
perquè les coses es poden interpretar malament. Hauria
d’haver estat més curós a l’hora de redactar l’entrada. No té, per tant, perdó
fàcil, però si us plau no m’ho tingueu en compte... no ho faré més, com deia aquella testa coronada! M’aniré a
confessar, compliré la penitència i faré propòsit d’esmena. De veres.
