Llegeixo a El País: “a
l’estació Baqueira-Beret [···] des de principis de desembre, coincidint amb el
pont de la Constitució i la Immaculada, els seus usuaris s'han trobat amb la
curiosa imatge de camions i helicòpters traslladant sacs plens de neu de cotes
altes a les cotes més baixes, [···] Baqueira-Beret ja va emprar aquest recurs
el 2015 però durant aquesta temporada els vols de l'helicòpter i el trànsit
dels camions s'han convertit en un fet habitual”.
M’indigna profundament que es malbaratin recursos, es
contamini l’alta muntanya i es malmeti el paisatge per acontentar uns quants, o
molts que m’és igual, esquiadors de pandereta.
M’indigna més encara en
Francesc Mauri, que forma part de la tribu de lliscadors impenitents, que dia
sí dia també, ens ensenya ufanós i caralluent els canons de neu que malgasten
aigua i energia per crear un espectacle penós.
M’indigna que aquest defensor de cotxes elèctrics, que ens
renya perquè tirem tovalloletes humides al WC “si volem tenir el culet net...”. Que no passa dia en què no ens
recordi que el canvi climàtic és culpa nostra, perquè som una colla d’inconscients
que vivim per sobre de les nostres possibilitats ambientals... Però que ell i
els seus programes tenen el dret de passejar-se en helicòpter per tot arreu
espantant quatre cabirons.
M’indigna, sobretot, que calli com un mut quan es
transporten tones de neu per satisfer persones com ell a qui agrada tant i tant
de malmetre muntanyes.
Senyor Mauri: qui és el seu patró? El planeta terra, les estacions
d’esquí, els fabricants de cotxes elèctrics? Els transportistes de neu per
terra, mar i aire? Perquè estic segur que el dia que la neu desaparegui del
Pirineu, vostè i d’altres defensaran, o callaran que pel cas és el mateix, quan
es dugui neu d’Alaska en vaixells noliejats per les elits esquiadores del país.
Mentre tingui aquesta doble moral, benvolgut Francesc, em permetrà dubtar
fervorosament de la seva xerrameca buida.
