divendres, 4 de març de 2016

La meva tia Montserrat i la infanta Cristina

La tia Montserrat era, en realitat, una tia-àvia per part del meu pare. Era una persona excel·lent i una cuinera exquisida. El seu marit, sabater, era culte per l’època i un gran conversador. S’estimaven amb bogeria. La tia, a causa del seu origen molt humil, no va poder anar a l’escola i no va aprendre mai a llegir i a escriure, i l’oncle, ves a saber perquè, no n’hi va voler ensenyar mai. L’oncle va morir i la tia, malgrat les seves limitacions, va haver de fer-se càrrec de l’administració de casa seva i de la petita fortuna que, a base de canviar moltes soles i posar tapetes, havien reunit. Jo, aleshores devia tenir 18 o 19 anys i sovint l’acompanyava al banc quan tenia alguna gestió a fer. La primera vegada, vaig pensar que com m’ho faria per a ajudar-la, tota vegada que sabia de la seva ignorància de lletra i números. Però el meu patir es va acabar quan, sorprès, vaig poder contemplar tot un codi que la dona s’havia empescat per a conèixer el seu estat de comptes. Feia preguntes pertinents, que el pixatinters de torn a vegades tenia feines a respondre i ella es feia explicar amb tot detall qualsevol moviment. Difícilment li haurien col·locat unes preferents.
Ve a conte la comparança amb la infanta Cristina, que jutgen aquest dies, perquè ara sembla que algú vol disculpar la seva pretesa “ignorància” tot culpant a l’educació que el sexe femení ha rebut de la casa reial. Dir de passada que qui tira per aquest rial ho fa des del punt de vista d’una reivindicació de gènere totalment fora de lloc. Tornant al què ens ocupa, jo em pregunto com pot ser que algú que ha estat ensinistrada a l’elit del sistema educatiu tingui menys capacitat que la meva pobra tia. És clar que podria ser que na Cristina no hagués tret profit del bé que se li va proporcionar, o que patís d’alguna mancança intel·lectual que li impedís avançar en coneixements. Si us ho he de dir a mi no m’ho sembla, i menys quan algú tan exigent amb els seus empleats com és el bo d’en Fainé la va incorporar a la Caixa.

En definitiva, no em cap en aquest cap que na Cristina sigui més analfabeta que la Montserrat, que en pau descansi.