No he fet pressing cup. Excepte algun comentari irònic, potser càustic,
sobre aspectes formals, no tinc consciència d’haver dit ni piu sobre la posició
de la CUP en tot el llarg procediment que ha estat la seva decisió sobre l’acte
d’investidura. I no serà ara que criticaré la seva decisió: d’ells era la
responsabilitat i, n’estic, segur, han actuat amb coherència i honradesa.
Solament em permetré donar-los dos consells de tipus pràctic, estratègic si
voleu.
El primer és que els caldria rebaixar el to de supèrbia de les
seves declaracions polítiques. Avui sentia per la ràdio una de les seves
parlamentàries (no n’he pogut sentir el nom) dir aquesta frase: “a aquestes
alçades, no entenc com encara hi ha algú que dubti del plantejament
independentista de la CUP”. La representant “encara no entén...”. Doncs si hi
ha gent que pensa així, és perquè és el què desprèn l’actitud de la formació.
És tan com dir: si en sou de burros, que encara no ens heu entès! És una
patètica pedanteria que fa tuf de superioritat moral, i quan sento algú que exhibeix
superioritat moral no me’n queda d’altra que pensar en una organització sectària.
Benvolguts cupaires, heu de millorar en humilitat.
L’altre consell és que si un hom vol sobreviure s’ha d’adaptar. Ni el
més valent, ni el més fort, ni el més espavilat, ni el més intel·ligent, ni
tan sols el més coherent, no sobreviuen.
Perviu qui reconeix els canvis i sap adaptar-se al medi. Els qui lluiten contra
els elements, desapareixen inexorablement. Ningú no sobreviu si no s’adapta: ni
països, ni empreses, ni persones, ni animals, ni animals coherents. Per tant,
benvolguts cupaires, evolucioneu, perquè sinó el poble que ha sortit al carrer
manta vegades se us menjarà de viu en viu.
I apa, ja està. Dos consells gratis i senzills: comportar-se amb humilitat
i ser adaptable.
Jo em tornareu la contesta d’aquí a tres mesos.
