dimecres, 27 de gener de 2016

Els homes de la CUP

“‘Sóc puta, gorda, lletja, retardada i malfollada per fer política’, la CUP es reivindica contra el masclisme”, ho llegeixo a Vilaweb. Així és com els homes de la CUP es volen defensar dels insults que reben (de les dones suposo), per “denunciar col·lectivament l’onada d’insults, desqualificacions i menyspreu masclista que com a dones militants hem estat objecte”.
Deu fer uns deu anys vaig escriure una carta a La Vanguardia preguntant-me perquè el senyor José Mª Aznar sempre feia sempre, sempre, cara de pomes agres. Era un text irònic, cert, però en cap cas irrespectuós o insultant. En el transcurs de la setmana següent vaig rebre 17 cartes anònimes, per correu ordinari, amb un repertori tal d’insults i amenaces que donava per fer-ne un tríptic. Una d’elles, el seu autor se l’avia passada literalment pel cul deixant-hi una empremta ben galdosa. Les referències a la meva virilitat, a les protuberàncies frontals, al què em ficarien pel darrere si em queia el sabó per terra, etc. van ser èpiques. No em va fer cap gràcia, ben cert. Però en cap moment vaig pensar que tot fos perquè era una dona, sinó que ho vaig atribuir a la neurona borratxa perduda a la testa de quatre imbècils.
Recomano als homes de la CUP que es prenguin les coses amb més humor, amb el menyspreu que es mereixen els que insulten, amb el fàstic que fa la misèria intel·lectual. I també els diria, si em volen escoltar, que reivindiquin el seu gènere si ho creuen necessari, però allà on toca. Benvolguts cupaires: si no vols pols política, no vagis a l’era parlamentària. Tot té un cost.


P.D. Dic “els homes de la CUP” perquè em sento que tinc el mateix dret que ells a fer servir el gènere masculí o femení com i quan em doni la gana.