“‘Sóc puta, gorda,
lletja, retardada i malfollada per fer política’, la CUP es reivindica contra
el masclisme”, ho llegeixo a Vilaweb. Així és com els homes de la CUP es
volen defensar dels insults que reben (de les dones suposo), per “denunciar
col·lectivament l’onada d’insults, desqualificacions i menyspreu masclista que
com a dones militants hem estat objecte”.
Deu fer uns deu anys vaig escriure una carta a La Vanguardia preguntant-me
perquè el senyor José Mª Aznar sempre feia sempre, sempre, cara de pomes agres.
Era un text irònic, cert, però en cap cas irrespectuós o insultant. En el
transcurs de la setmana següent vaig rebre 17 cartes anònimes, per correu
ordinari, amb un repertori tal d’insults i amenaces que donava per fer-ne un
tríptic. Una d’elles, el seu autor se l’avia passada literalment pel cul
deixant-hi una empremta ben galdosa. Les referències a la meva virilitat, a les
protuberàncies frontals, al què em ficarien pel darrere si em queia el sabó per
terra, etc. van ser èpiques. No em va fer cap gràcia, ben cert. Però en cap
moment vaig pensar que tot fos perquè era una dona, sinó que ho vaig atribuir a
la neurona borratxa perduda a la testa de quatre imbècils.
Recomano als homes de la CUP que es prenguin les coses amb
més humor, amb el menyspreu que es mereixen els que insulten, amb el fàstic que
fa la misèria intel·lectual. I també els diria, si em volen escoltar, que
reivindiquin el seu gènere si ho creuen necessari, però allà on toca.
Benvolguts cupaires: si no vols pols política, no vagis a l’era parlamentària.
Tot té un cost.
P.D. Dic “els homes de
la CUP” perquè em sento que tinc el mateix dret que ells a fer servir el gènere
masculí o femení com i quan em doni la gana.
