És evident que les estacions d’esquí destrossen irremeiablement els cims de les nostres muntanyes, construint estructures cada vegada a més alçada i amb més brossa tecnològica. Com també em sembla evident que la producció de neu artificial té un cost energètic enorme, contaminant i inútil; tot només per satisfer la necessitat que té una part petita de la població de lliscar un parell d’hores a la setmana damunt d’una catifa blanca i artificial. En canvi, i mentre no hi hagi més remei, el cotxe és un mitjà que ens permet desplaçar-nos diàriament i que paguem de les nostres butxaques. L’esquí, tot sigui dit de pas, es manté gràcies a potents subvencions de l’Administració, que paguem entre tots per solaç d’uns quants.
Les cames obertes del Mauri denoten la seva creguda superioritat moral i ens renya, dia sí dia també, pels nostre pecats mediambientals, mentre ens crea subliminarment una mala consciència fútil. Tampoc vull deixar de parlar del famós helicòpter de l’Espai Terra, orgull de l’incommensurable Tomàs Molina, que ha empastifat durant anys totes les valls de Catalunya, que ha espantat ramats de cabirols per pendents pirinenques i ens ha regalat les orelles amb el seu soroll insuportable. Tot sigui en profit de l’ecologia.
Benvolgut Mauri, et cal humilitat, molta humilitat; et cal escoltar amb els pàmpols ben oberts, recórrer el país a peu i destriar, amb objectivitat i professionalitat, el gra de la palla. Mentrestant, seguiré tocant la gaita, el clarinet i el que faci falta per fer sentir la veu dels qui no ens creiem tot els cants dels baladrers.
