Ahir, l’Alcalde de sant Pere de Torelló publicava aquest
comentari a la seva pàgina del facebook.
Encara em ressonen a les orelles les paraules de l’ínclit Tomàs Molina
pronunciades durant el telenotícies de TV3. Deia, el Tomàs, que aquest era el
cap de setmana òptim per a visitar les fagedes amb el seu color de tardor i que,
a part de la d’en Jordà, a Catalunya n’hi havia d’altres, com la de la Grevolosa.
Doncs bé, els resultats d’aquesta crida han estat els que descriu l’Alcalde:
destrosses quantioses i fins i tot un concert sense ni demanar permís, que és
com que es fan les coses al bosc, oi.
He escrit ja diverses vegades sobre la inconsciència
informativa de l’equip del temps de TV3, i també sobre les seves imprecisions i
manca de rigor. El campió n’és el seu cap, Tomàs Molina, que ens en dóna
mostres dia sí dia també en el seu programa privat: Espai terra. En una ocasió li vaig fer notar a ell mateix, enviant-li
un email, els errors comesos en un dels espais, i em va contestar, literalment,
que era un tiquis-miquis. Ara hi torno per fer notar que les paraules
que es diuen des d’un mitjà com és la televisió, des d’un dels programes amb
més audiència com és el del Telenotícies de TV3, s’han de mesurar molt bé
perquè tenen efectes multiplicadors. Així, durant anys, s’ha impulsat la cacera
dels bolets i han aconseguit que ara haguem de pagar tots per la inconsciència
d’uns quants. Després es va promocionar la visita als salts d’aigua glaçats a l’hivern
amb conseqüències funestes. Lo de les fagedes ja fa anys que dura, i la d’en Jordà
s’ha convertit en una mena de parc temàtic on cal demanar hora per entrar. I
ara, per descongestionar-la, esmenten la Grevolosa per abocar-hi la resta de
badocs. D’altra banda, el Francesc Mauri ha endegat una campanya infumable a
favor del cotxe elèctric, demonitzant la resta amb dades i dades sobre la
contaminació. Potser el senyor Mauri no sap que per carregar bateries cal
electricitat, que amb la producció d’ara no n’hi ha ni per fer ballar un cec si
tots els cotxes esdevenen elèctrics. I ens amaga que per produir aquesta
electricitat cal contaminar: noves preses, noves centrals nuclears, milions de
plaques solars i la natura (que tan defensa) sembrada de bonics aerogeneradors
que ens alegren la vista i les orelles. No res, home, uns defensors del medi
ambient que es passegen pel país en helicòpter omplint de fum i soroll les
valls de les muntanyes mentre espanten ramats de cabirols amb la seva baluerna
informativa. Les expressions que usen aquest comunicadors tampoc no tenen
pèrdua. Així, ara s’ha posat de moda la paraula rovinada –que per cert, es pot
escriure rubinada– i s’usa a tort i a dret i s’explica i repeteix mil vegades.
O el terme “anomalia de temperatura” per descriure diferències amb la mitjana,
perquè sembla que tota cosa que no s’acosti a la mitjana ha de ser
necessàriament anòmala.
I acabo amb dos principis. El primer va per nosaltres
mateixos: no, no tenim dret a turistejar qualsevol
racó del planeta, ni que ho diguin en Mauri o en Molina; no passa res si no
anem a veure una fageda just el dia en què el groc està al punt, i no serem més
savis ni més feliços si anem a veure un eclipsi a Austràlia. Mesurem el desig i
no el confonguem amb la necessitat. El segon va pels ecologistes de cafè, especialment
per Molina i companyia: mesureu molt bé les paraules que deixeu anar i no
sigueu bocamolls. I, sobretot, deixeu-me descobrir els secrets del món per mi
mateix, conserveu-me la capacitat de sorprendre’m: no teniu cap dret a
prendre-me-la. Quan viatjo, no hi ha pocs plaers com quan, en remuntar un coll,
descobreixes a l’altra banda allò que no havies llegit en cap guia i que el
Molina no hagués promocionat per la tele. A voltes la informació és no dir, és saber estar ben calladet.
