Acabo de sentir per la ràdio que el meu President, el President de la Generalitat de Catalunya, ha anat avui a la seu d'ENDESA a demanar que es restableixi el subministrament elèctric interromput a causa de la nevada. Vergonya em fa que el Senyor José Montilla no hagi tingut l'autoritat moral i política suficient com per posar ferms els capitostos d'una companyia privada i asseure'ls al seu despatx. Vergonya per la porqueria de país que és avui Catalunya. Sento una pena immensa en comprovar que no tenim ni nord ni dirigents capaços de dirigir-nos-hi. Misèria pel Conseller Saura, que en lloc de fer una autocrítica necessària, es dedica a renyar els ciutadans perquè ahir van sortir de casa per anar a treballar; o per anar a l'hospital, o a l'escola, o a diàlisi, o... Em revolta l'estultícia del Senyor Boada, que ens diu a la cara i sense vergonya que no creu que ningú estigui atrapat a la carretera, o als trens, o a les estacions.És aquest el país regit per un govern progressista i d'esquerres? Aquests són els fets que el President Montilla anunciava als cartells de la seva campanya? Un Govern que s'amaga darrera els bombers, sota una previsió meteorològica? Un President que, vint-i-quatre hores després d'un greu episodi, encara és hora que aparegui als mitjans per donar alguna explicació?
Ja et dic: pena, misèria, vergonya.
Jaume Molsosa
