 |
| Jordi Casals i Xevi Lozano. Fotografia de ràdio Ona apareguda a la web locals.esquerra.cat. |
Sembla mentida que un de carrer tan curt, com és el de sant
Bartomeu de Torelló, pugui aixecar tanta polseguera. Després de la seva
dignificació se’n va canviar el sentit per tal de pacificar i reduir el trànsit,
procurant menys sorolls, fums i perills als seus veïns. Hi ha però qui no hi
està d’acord i ha recollit 1800 signatures (segons ERC) per tornar a la
situació anterior. Aquí ja caldria discutir de quina manera es va fer, però no
va d’això aquesta filípica.
En primer lloc vull dir que quan es van començar les obres, el
veïns vam fer diverses reunions amb responsables de l’Ajuntament, a les quals
mai va faltar l’Alcalde. Allà, a part de la presentació del pressupost i d’explicar-nos
aspectes tècnics i estètics, el elements benèfics que he descrit – pacificar i reduir
el trànsit, menys soroll, fums i perills pels veïns– eren els compromisos a que
vam arribar amb els responsables municipals. I, certament, s’han complert amb
la simple mesura de canviar el sentit del carrer. Sense necessitat de radars,
de multes, de costos i fracassos el Consistori ha fet el que va prometre.
Segons paraules d’ERC-JpT, aquesta és una mesura que
suposadament “és un primer pas de l'equip
de govern d'una actuació al C/ Sant Miquel, traient-ne el trànsit, que no té el
consens social mínim i sense un debat previ”. Que els centres urbans tendeixen
a ser per a vianants és una tendència que a Europa fa més de 40 anys que s’ha
mostrat beneficiosa. L’any 1982 vaig visitar Munic per primera vegada i una
gran àrea al voltant de la Frauenplatz, al cor de la ciutat, ja estava
enterament vetada al trànsit. I no ens cal anar tan lluny: a Vic, en els
darrers anys, la gent ha anat guanyant espais al cotxe. No sé veure a què
obeeix ara aquest estirabot de posicionar-se en contra de mesures que el que
pretenen és millorar la vida dels ciutadans. No puc comprendre quin és el motiu
que du a qüestionar una decisió que ja han pres multitud de ciutats europees i
que s’ha demostrat positiva, i més pel comerciants: el 90% dels ocupants dels
cotxes que passen pel carrer sant Bartomeu, direcció sud, no s’aturen a comprar
al carrer sant Miquel precisament, sinó que es dirigeixen a la zona de grans
superfícies que hi ha a la sortida del poble. Si vols anar a comprar amb cotxe
a aquest carrer no pots aparcar enlloc. Comptat i debatut, en tot aquest picar de peus que pretén recollir
“la inquietud mostrada per bona part de
la ciutadania de Torelló”, no hi veig altra cosa que un cert postureig
polític.
Els que ens desplacem en cotxe pel poble no podem pretendre
ni anar en línia recta a tot arreu ni aparcar allà on pixa el gos. Si ens toca
fer una volta, doncs sortim un minut abans de casa i santes pasqües, que per
això anem a cavall. És així, comprenent que els cotxes són sorollosos, pudents,
voluminosos i perillosos farem uns pobles més habitables.
Però hi ha altres coses que inquieten en la nota que ERC-JpT
publica a la seva web. Diuen [sic]: “l'equip
de govern havia de parlar i treballar
amb com es gestionaria la mobilitat en el carrer. Aquest treball no es
va fer, i després de diferents propostes, algunes contradictòries, i demostrant
improvisació, es va imposar de cop aquest canvi de sentit”. Home, jo vaig
participar, com a membre de la comissió de seguiment de les obres del carrer,
almenys en 6 reunions amb responsables municipals. Algunes de les propostes
dels veïns van ser ateses i d’altres no, però en resum puc dir que el resultat
va ser satisfactori. Després de finalitzades les obres, es van fer almenys dues
trobades monogràfiques sobre el canvi de sentit, en les quals, per cert, no hi
vaig veure ningú de l’oposició. Per tant dir que el treball no es va fer i que
es va improvisar és, si més no inexacte.
És cert que hi ha aspectes que són millorables i
discutibles, però això no ha de fer oblidar la finalitat de la mesura preses,
que no és cap altra que la de procurar benestar als ciutadans. És cert, per
exemple, que les vies per les quals s’ha desviat el trànsit són “sensibles”,
perquè travessen zones escolars. Per això cal buscar alternatives, unes
alternatives que no veig per enlloc en l’escrit publicat pels dos grups
polítics.
Les xarxes socials fan aflorar els veritables motius que ens
mouen a tots plegats i que moltes vegades no és cap altre que procurar el
benestar propi sense tenir en compte el col·lectiu. És per això que els Governs
municipals han de prendre les decisions finals i que no sempre són del grat de
tothom. Moltes, passat el temps, s’han demostrat beneficioses fins pels més
recalcitrants opositors i una d’aquestes ha estat, arreu del món, l’expulsió
del trànsit dels centres urbans.
