Ella va arribar diumenge, el dia 5 d’abril. L’Ignasi la va
anar a buscar a Sants. Venia de Lisboa. Ell havia estat a casa seva, a Taiwan i
ara li tocava fer d’amfitrió. La vam rebre encantats i durant la setmana que ha
estat amb nosaltres ha omplert la casa amb la seva aroma i, sobretot, amb la
seva presència. Amb una mica d’esforç i el nostre escàs i pobre anglès, ens hem
entès perfectament. Hem menjat ostres de la Boqueria, li hem cuinat cassola d’arròs
i ella ens ha delitat amb un deliciós curri japonès que recordarem: l’olor de l’espècia
encara corre per la cuina.
L’Ula va marxar dissabte cap a Birmingham, on estudia, i
tornarà després al seu país. A nosaltres ens ha deixat una mica sols: sembla
mentida l’enorme espai que ocupen les persones senzilles! La seva aroma encara
se sent per la casa, cada dia una mica més tènue, fins que d’aquí uns dies s’esvairà
de les parets, però no del nostre cor. Ara, esperem el dia del retrobament. Que
tinguis molta sort Ula!
