dijous, 10 d’abril del 2014

Demòcrates de tota la vida

Alejandro Rusiñol, jurista i president del partit Aliança Central Demòcrata, veí de de Cabrils, va presentar una demanda de suspensió d’un acord de l’Ajuntament per la cessió de les dades del padró per la celebració de la consulta. Es veu que creia que es vulnerava “l’honor d’un ciutadà, que té dret a la seva intimitat”. La seva pretensió era, sens dubte, establir un precedent i provocar un rosari de demandes per tot el territori. Però una jutgessa amb el cap ben moblat li ha respost que per a ell li val, però no per a tothom: les seves dades no es podran cedir, cautelarment, per a la celebració de la consulta, però sí les de la resta de ciutadans. Ah!

Des de la meva ignorància, em sembla que s’ha engegat un tret al peu, com altres gamarussos que corren pel món a la recerca del minut de glòria, i ens ha fet un favor. Fixem-nos-hi: si el Sr. Rusiñol no permet que les seves dades s’utilitzin en la consulta, vol dir que no figurarà al cens electoral; per tant no podrà votar “no”, que és el que faria. Amb la qual cosa ens fa dos favors: no afectarà a la participació i s’elimina automàticament del procés consultiu. Ells es retraten. Així doncs, l’amic Rusiñol marca el camí de demòcrates com ell –na Sánchez-Camacho, en Trillo, el Rivera, el Cañas, i demés­– que no volen votar: només han de demanar als seus ajuntaments que no es facilitin les seves dades per a la consulta i submergir-se així, encara més, en el seu procés autoexcloent. Gloriós, senyors!