A Lleida un grup de dones, unes àrabs i altres d’aquí, han
engegat la revista Hawaa (Eva en
català). Només sentir un dels principis de la seva fundació, ja fa posar la
pell de gallina. Diuen: “En aquest
projecte només es colaria un home si s’amagués sota d’un burca”. És inquietant que una publicació que pretén “trencar els estereotips que persegueixen el
món femení àrab” no tingui en compte, o no permeti, la participació als
homes. Des d’un cert coneixement del món marroquí (no tots els musulmans són
àrabs...) femení i masculí, puc afirmar amb certa convicció que pretendre
canviar certes percepcions des d’una sola òptica és una batalla perduda.
Però el que em sorprèn és el nom de la publicació: Hawaa. Perquè la capçalera en àrab d’una
publicació feta i pensada aquí? Perquè, si el que es pretén és explicar aquí qüestions
d’allà, es fa amb la llengua d’allà? És així com es pretén la integració d’una
cultura tan diferentde la nostra? Perquè no Eva?
Oh, ja sé, és que Hawaa és més exòtic.
Sí, s’imprimeix en les dues llengües, àrab i català, però si visiteu el web de Hawaa és absolutament tot en àrab. Només
caldrà veure els temes i el seu enfocament, cap a on van dirigides les
crítiques, si l’acceptar cultures només ho fa una de les parts. Per acabar, diria
que la millor manera d’integrar-se en una societat és usant els seus ressorts,
no pas crear-ne de nous: perquè no escriuen les dones àrabs a la Quera en lloc de crear un nou mitjà?
Això sí que seria integrar-se.
