flagel de periodistes i mitjans; tralla de polítics, martell d'hipòcrites i mentiders; fornal d'idees emprenyadores... el poema.
dijous, 29 de novembre del 2012
Com poden dues nenes canviar el Pakistan
Aquest és el títol d’un article
que apareix al digital Avaaz Daily Briefing:
How two girls could change Pakistan. Una és Rimsha, una nena discapacitada acusada
de cremar pàgines de l’Alcorà, finalment absolta per falta de proves. L’altra,
Malala, autora d’un blog patrocinat per la BBC que va patir un atemptat quan es
dirigia a l’escola en autobús. Els seus exemples, l’una per passiva i l’altra
per l’activa, han provocat reaccions de la societat pakistanesa contra el
terror talibà. Molt bé per les noies, però no tant pels adults compatriotes. Em
fa pensar el fet que hagin de ser dues noietes les que aixequin la veu contra l’horror,
posant en perill les seves vides tendres. Més que fer-me sentir bé, les
notícies que impliquen nens en els problemes i les barbaritats dels adults em
produeixen una tristesa profunda, més encara quan s’utilitza la seva innocència
per a la lluita, sigui justa o no. Bé que critiquem la utilització de nens
soldat, i en canvi ens sembla heroic que Malala escrigui un blog jugant-se la
vida: un beneit li va clavar dos trets al cap. De veres que no em costa
entendre que els seus pares i mestres no les hagin protegit, que no hagin
assumit el seu testimoni abans que les coses arribin a extrems mortals. És que
la veu prima, infantil, d’una nena commou més? No ho negaré pas, però la fi no
justifica els mitjans i menys quan aquests són joves vides humanes. Als adults
ens hauria de caure la cara de vergonya.