Espectacular. El govern espanyol es planteja d’oferir la
residència a Espanya si un estranger compra un pis que costi, almenys, 160.000 €.
Es veu que és una mesura per a atraure compradors russos i xinesos per tal de
buidar el banc dolent –dolent pels contribuents, naturalment–. Això, afegit a
les declaracions de Miguel Martín, President de la Asociación Española de Banca,
animant la construcció de més habitatges, ens demostra quina mena de dirigents
ha tingut i té Espanya: malbaraten la nacionalitat espanyola, ells que tant se
l’estimen! La veritat, no m’ho haguera cregut mai. Llegit en clau econòmica,
resulta que ser espanyol, si més no resident a espanya, val 160.000 €. M’ho fien
molt barat, la veritat. D’altra banda, conec gent immigrant que mai no veurà
aquesta quantitat però que han treballat molt pel país, pels qui aconseguir el
maleït NIE ha estat un pelegrinatge mesquí, un esforç més pesat que signar un xec,
una cursa d’obstacles inacabable. Aquests no s’ho mereixen: són els perdedors. Així
és com els defineix la Mònica Oltra, diputada a les Corts Valencianes per Compromís
pel País Valencià. Els perdedors no es mereixen res que no sigui el ser
enfonsats una vegada i una altra en la misèria. En canvi, qualsevol rus o
xinés, amb la cartera ben plena es quedarà el pis d’un perdedor sense ni
despentinar-se.
Aquesta
és la política de merda, el cagarro immens (perdoneu) que ens ofereix Espanya,
que ens ven el PP a través de personatges com Cristóbal Montoro: insigne
caganer!