Aquesta matí escoltava d’esma,
per la ràdio, el discurs buit, repetitiu i massa llarg del Presidente Sánchez.
He tancat la ràdio: no tenia cap interès i em barrinava la mala llet. Al cap d’una
estona, pensant que ja hauria acabat, engego de nou l’aparell i sento la veu de
la periodista Mònica Terribas que ens diu: “El més significatiu que ha
comunicat el president és la tornada al treball de... el proper dia...”.
Si ens hem de refiar del resum
de la periodista –aclarint-nos com si nosaltres no fóssim capaços de fer-ho–
més val que ens desem. La poca estona que he sentit el Presidente, s’ha fet un fart
de parlar de la “nueva normalidad” sense aclarir en cap moment quin serà
aquest nou estat. A mi se m’han posat de punta fins els pels més llunyans de l’anatomia,
però la senyora Terribas insistia en la tornada a la feina.
Em temo que aquesta “nueva normalidad”
no serà altra cosa que una retallada sense precedents de llibertats individuals,
de violació de la intimitat, de la censura a tots nivells, de reversió dels drets
nacionals de Catalunya. I mentrestant la periodista ens va distraient amb temes
molt menors, que encara que siguin importants ara, qüestionen la seva capacitat
d’anàlisi. El mal és que, sentint butlletins de notícies posteriors, ningú ha
fet referència a la “nueva normalidad”.
Crec que a mi el confinament m’arribarà
després de la pandèmia, quan m’hagi d’amagar del “gran germà” que ens estan
preparant els governs. Quina merda!
