Un home, cinquantí, tornava a casa tard de la feina, ja era
fosc i feia fred. Anava capficat: la seva dona, que havia estat operada
recentment, havia patit una infecció a resultes de la intervenció i els metges
no ho tenien gens clar. Al·lèrgica a certs medicaments, no admetia el
tractament més adequat. Ni es va donar compte que uns quants metres més
endavant caminava una noia; els seus ulls miraven però no veien. Com que ella
era menuda i ell força més alt i anava apressat, la va atrapar en poques
passes. Quan va arribar a la seva alçada, ella es va girar de cop i va fer un
gest ràpid mentre disparava la càmera del seu mòbil. Arrencà a córrer immediatament
i l’home, enlluernat pel flaix, la va perdre de vista de seguida. Va notar una
picor al dors de la mà i es va adonar que hi duia un tall profund que sagnava
abundantment. Va haver d’anar a l’ambulatori, on li van posar, punts i el metge
i la infermera que el van atendre li van aconsellar que posés una denúncia.
Però ell tenia altra feina a casa i altres preocupacions com per enredar-se amb
l’administració i no va donar més importància a l’agressió. Potser una sonada.
No havien passat 12 hores que la guàrdia municipal ja era a
casa seva i el duien detingut per “agressió sexual”. La noia sí que havia posat
una denúncia i els guàrdies, amb la fotografia, l’havien reconegut
immediatament. És persona coneguda a la ciutat perquè és directiu d’una empresa
important. Va comparèixer davant del jutge, que se’l va escoltar, i va anar d’un
badall de grill que no el fiquen en presó preventiva. Ara, el seu advocat, un
bon advocat, li ha dit que ho té magre i que hi hauran de treballar molt. Aquest
home, pare de família, cuidador de la seva dona, una persona “normal” s’enfronta
a la presó per l’histerisme d’una dona. I encara més greu: en la seva
declaració, ella diu que va actuar tal com li havien ensenyat en un curset de
formació per a defensar-se de les agressions masclistes i que havia seguit al
peu de la lletra les indicacions de la organització feminista a la que pertany.
La ferida li havia fet amb unes tisores, una “arma” recomanada per la seva
innocència.
Malgrat que el jutge se’l cregui en el judici, és evident
que ja ningú se’l mirarà amb els mateixos ulls. Potser a la seva empresa li
faran algun “suggeriment”. Potser la seva dona pensarà allò que en 30 anys de
matrimoni ni se li havia acudit. Potser perdrà algun amic i, amb excuses educades
li negaran l’entrada en organitzacions, clubs o associacions. Perquè tots, i
totes, tenim tendència a la sospita. I si el condemnen?
ATENCIÓ: Aquesta és una història inventada. No s’ha maltractat cap
animal. Qualsevol semblança amb un fet real és pura coincidència.
