divendres, 16 de novembre del 2018

Lluís Marquina, mag de les finances


Fotografia de l’edició digital del diari Ara, sense signatura.
El periodista Lluís Marquina repeteix com a anunciant-prescriptor del BBVA amb un anunci on promociona el que pretén que sigui la solució per les nostres magres economies familiars: el portentós invent del 50-30-20. Això és: les famílies, per a esdevenir ordenades i correctes, ha de gastar el 50% dels seus ingressos a la hipoteca (en benefici del banc) o al lloguer (en benefici d’un fons voltor); el 30% a les despeses “variables” i la resta, el 20 % a l’estalvi (altra vegada en benefici del banc). Ja es necessita ser mec de mena per ser periodista i ficar-se en el jardí dels influencers, però per creure’s una beneiteria com aquesta és necessari ser molt babau.
A veure, Marquina, conec una família on treballa el marit: guanya 1.100 € al mes (12 pagues) i té dues filles petites; la mare cobra de l’atur 415 €, o sigui que els ingressos totals són de 1.515 €/mes. Fem números, Marquina? Segons tu, cal restar d’entrada el 20% per l’estalvi, o sigui 303 €; queden 1.212 €. Paguen 450 € de lloguer; en queden 762. Les despeses d’aigua, llum i telèfon són 95 €/mes; resten 667 €. Les despeses del col·legi de les nenes (només la gran, la petita encara no hi va) sumen 85 €; al calaix queden 582 €. Seguim? Van haver de canviar la nevera i l’escalfador d’aigua, i per fer-ho van demanar un crèdit pel qual paguen 110 € al mes; el saldo ara passa a 472 €. Una  mitjana de les despeses imprevistes o extres dona 35 €/mes i deixa la butxaca a 437 €. I ara, Marquina, per menjar tenen 109 €/mes per cada un, que dividit per 30 dies els permet el luxe d’asseure’s a taula a esmorzar, dinar i sopar per la bonica quantitat de 3,6416666 € cada dia. En tot això no contemplem la despesa de farmàcia (ja se sap, els pobres no poden emmalaltir), ni la calefacció (a l’hivern aquí, s’arriba fàcilment a 4-7ºC sota zero). Per descomptat que no hi ha vacances, ni joguines pels nens, ni gasolina pel cotxe, ni la roba de tots, ni les sabates.
I ara digues, Lluís Marquina: com es pot sortir a la TV a escopir a la cara d’aquests espectadors si ja compleixen el teu màgic 50-30-20? Com es pot tenir la barra d’insinuar que qui no faci cas de la teva intel·ligència econòmica no és una persona “ordenada” i no farà mai res a la vida. Potser el teu sou de pijoprogre et permet llepar el cul del BBVA, però a la gran majoria de gent que treballen cada dia perquè tu puguis dir aquestes tonteries, les seves nòmines no els permeten ni pagar les engrunes que a tu et cauen de la teva polida taula. És indignant, Marquina, indignant.
Mentre fas el teu anunci miserable, et passeges per un habitatge de luxe vestint roba de marca (bona) i ens mires amb commiseració, pobres cuques. No et dic on et pots posar la llengua, perquè segurament el teu intel·lecte envejable t’ho farà saber.