dimecres, 1 d’agost de 2018

Taxi!


De la vaga de taxistes de Barcelona en traurem moltes lliçons, n’estic ben segur, si més no ja comencen a sorgir preguntes. Per exemple: qui convoca l’aturada? Alberto Tito Álvarez del sindicat Élite diu textualment que “l'aturada no l'havien convocat els sindicats ni les associacions” i que la “cosa” (sic) “se'ls ha anat de les mans”. Si ells no han convocat el merder, qui ho ha fet doncs? I encara, els qui secunden la vaga, qui són? Els posseïdors de les llicències o els empleats dels “llicenciats”?
Per a poder fer el taxi cal una llicència. Tota vegada que el nombre de llicències és limitat –els mateixos taxistes s’ha ocupat prou de que el límit sigui ben baix–, des de la remor dels temps ha existit un mercat de llicències, que els taxistes s’han anat “transmetent”, previ pagament d’una quantitat de diners considerable. Així, a la web de l’AMB llegeixo un anunci que diu així: “Compro llicència amb cotxe Compro licencia con coche. Festa: dimarts. Parell. 140000 €.” Dos mòbils i un email. Qualsevol, que tingui quartos, pot comprar una llicència, però una altra cosa és exercir de taxista. Així, molts “taxistes” són, en realitat, propietaris d’una o vàries llicències, que arrenden a canvi de diners. Els qui fan la vaga, són els arrendadors o els arrendataris? Es podria tractar doncs d’una vaga patronal? Vaig conèixer un taxista barceloní que era bomber, perquè exercia d’apagafocs però tenia dues llicències que arrendava i no usava. M’explicava que la seva inversió per a la jubilació eren les llicències, que es vendria per a cobrar-ne una bona picossada. També em contava que molts taxistes pagaven el mínim d’autònoms, perquè estaven convençuts que la venda de la llicència els compensaria de sobres la paga del retiro. O sigui que, quan us trobeu un taxi amb un paki de conductor, podeu pensar, amb un mínim marge d’error, que un percentatge sucós del que li pagareu al final de la carrera, serà per algú que no se l’haurà treballada: pel propietari real de la llicència. Tota aquesta compra-venda es fa i s’ha fet amb el vistiplau de les administracions, que han permès que per a exercir l’ofici es necessiti un capital considerable. Per tant, en aquest conflicte, hi ha qui defensa el pa i qui vigila la inversió: curiosa barreja.
Un altre aspecte alliçonador de la vaga, és el nivell intel·lectual i humà dels portaveus que surten pels mitjans. La seva argumentació, el seu to i les seves expressions em deixen esmaperdut. Així, el mencionat Alberto Tito Álvarez, ha parlat de “fer un gest de bona voluntat” amb les persones amb mobilitat reduïda i és així que “decreten serveis mínims”. Oju a les paraules que són importants. La “bona voluntat” és una concessió, un favor que faig perquè jo sóc qui mana i per tant tinc la facultat de concedir-lo. I així tenen la barra de dir-ho a la ciutadania, que és qui els paga. Encrestats a l’onada, tenen els sants pebrots d’humiliar-nos i cedir-nos la gràcia de portar malalts i gent invàlida de casa a l’hospital: ja són nassos! Per acabar-ho d’arrodonir “decreten”. Segons el DIEC, decretar és una (sic) “Disposició general o resolució dels òrgans de govern de l’estat”. S’atorguen doncs, els senyors taxistes, una facultat que correspon a l’estat. I fins aquí hem arribat.
Per acabar, l’estètica. Les imatges del seu portaveu i del web d’Élite no tenen preu. Si jo hagués de parlar amb un paio amb la cara tapada, el dit en posició vexatòria i pixant al carrer, la veritat és que no en tindria gaires ganes. Ja no diguem del tal Peseto Loco, personatge desagradable i violent, que entrevistat a La Razón escup que “hace falta volcar muchas más VTCs”. Home, si vols negociar i, sobretot, si et deus als ciutadans sigues, com a mínim educat.
A veure qui cridarà taxi! quan tot això s’acabi.