 |
| Fotografia de Jorge Escudero apareguda a l’edició digital del diari Heraldo. |
Cada vegada que veig el Sr. Lambán,
President dels aragonesos, sento la veu d’un personatge sempre a punt per
emmerdar Catalunya. En l’homenatge a les víctimes de la Rambla a Cambrils, va
fer unes declaracions en què deia que va “fer tot el possible per no saludar
el President Torra”; és clar, es tractava de no polititzar l’acte, ja s’entén.
Però avui va d’una altra cosa: de recordar-li que més li val que es cuidi de casa
seva, on hi té una feinada.
Al diari “Heraldo”, amb
data de 26/08/2018, llegeixo que “El complejo turístico de la Baronía de
Escriche, aparcado tras una inversión de ocho millones”. Pel qui encara
compte en l’antiga moneda això és la pasterada de 1.331.088.000 pts. Les obres
van començar l’any 2008 en aquesta baronia, que és en un despoblat que actualment
pertany al municipi de Corbalán (un poble de 100 habitants a uns 20 km de Terol).
Com es pot veure en fotografies, s’han aixecat dos edificis d’un estilisme i un
respecte per l’entorn exquisits. Es veu que amb 24 habitacions no en tenien
prou per a rebre l’allau d’ocupació prevista i van bastir un esperpèntic afegit
per a 12 cambres més. Com que “el Presidente de la DPT (Diputación Provincial
de Teruel), el aragonesista Ramón Millán, tiene muy claro que ahora no toca
culminar esta iniciativa”, ara deixaran la cosa aparcada i “con el
edificio principal, la Casa Grande, con las puertas y ventanas tapiadas para
evitar los robos y el vandalismo”. Cal dir que a més es va arreglar l’accés
al lloc amb 7 km d’asfalt i millores, es va obrir un pou i s’hi va aportar una
conducció d’energia elèctrica. Però, encara sort que “no se llegó a acometer
una nueva conexión directa desde la autovía A-23 contemplada para facilitar la
llegada de turistas”.
Es va oferir a inversors privats
la possibilitat d’acabar l’obra i explotar les instal·lacions i es va convocar
un concurs. Com que ningú hi va estar interessat, la DPT va contactar amb set
grups hotelers, dels quals només tres hi van mostrar un interès remot. Un
interès que, una vegada vista l’obra i els seus condicionants, va decaure fins
quedar en res. A aquest malbaratament de recursos públics cal afegir-ne d’altres
a la comunitat del Sr. Lambán, com ara els del Monasterio de Rueda, Allepuz o
La Iglesuela del Cid. Tots amb inversions multimilionàries que mai s’aprofitaran.
Arribats a aquí, una altra de les llumeneres incandescents, el diputat de Ciudadanos
Ramiro Domínguez, preocupat per l’evident cagada, proposa “como alternativas,
la cesión al Ejército como centro de maniobras o su uso para colonias escolares”.
Brillant, Sr. Domínguez, brillant.
I aquest és el meravellós país
aragonès del Sr. Francisco Javier Lambán Montañés, nat el 19 d’agost de 1957 a
Ejea de los Caballeros. I ara toca fer memòria: com va allò de Sixena? Moltes
visites aquest estiu? S’han cobert les expectatives? Ja treuen cada dia la pols
a les urnes funeràries de Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill i Castro?
Encara estan exposades en aquelles pràctiques estanteries de supermercat? Han arribat a un
bon acord amb les monges de Betlem? Vostè, Sr. Lambán, vagi distraient el
personal amb si saluda o no al Sr. Torra i amb retornar les pintures del MNAC a
casa seva, que mentrestant “la casa por barrer”.
