diumenge, 15 de juliol del 2018

Supèrbia esportiva

Kolinda Grabar-Kitarović,
Presidenta de Croàcia. Viquipèdia.

Jordi Costa és, amb Sònia Gelmà, el conductor del programa de Catalunya Ràdio “Tot Costa”, enginyós títol que barreja una frase de Guardiola i el cognom del presentador. Començat el mundial de futbol, la selecció d’Islàndia va atraure les mirades de molts aficionats, potser per ser una ser un equip modest, amb il·lusió format per homes no professionals. Em va semblar sentir que un d’ells era notari. És així que vaig poder sentir el comentari del senyor Costa, qui preguntat per la selecció de l’illa nòrdica va dir, amb una displicència que amargava, que “el conjunt islandès no m’aporta res”. És clar, mirat des de la talaia barçalonina, els provincians de Volcània no són res més que uns pobres nois que venen a divertir-se una estona, perquè ja saben que combinant l’ofici de carnisser amb el de futboler no es pot aspirar a res. I ho deixaré aquí, perquè ara m’embrancaria amb si la humilitat és un valor, en que si jugar amb el cor és positiu, etc., però m’exposo a que el Sr. Costa em rebati ràpidament amb allò del resultadisme.
Després de lluitar i amb un xic de sort –als millors també els cal la sort– Croàcia ha arribat a la final del mundial. Croàcia té poc més 4 milions d’habitants i una presidenta entusiasta que es diu Kolinda Grabar-Kitarović, i amb aquests elements avui jugarà la final del mundial. Desconec en absolut el palmarès esportiu d’aquest novíssim país europeu –independent des del 1991, pel desmembrament de l’invent de Iugoslàvia– però comparat amb Brasil, Argentina, o Alemanya ja es veu que és un nan. Tot i així, avui jugarà la final amb il·lusió, coratge i bon futbol.
No sé si al senyor Costa li aportarà res Croàcia, probablement no, perquè des de Barçalònia només es veuen “els grans”, els petits, desgraciats, no aporten res. Una mica d’humilitat aniria bé per repartir-la aquí i allà i caldria entendre que tots poden aportar molt a molts, encara que siguin miserables seleccions com la islandesa o la croata, una selecció que pel senyor Costa probablement és menystenible. I acabo amb un prec: ja s’ha escollit els substitut d’en Puyal? Perquè no sé si el senyor Costa ens podria “aportar res”, eh?

P.D. Des de la seva fundació el 1912, aquest mundial del 2018 és el primer que juga Islàndia en aquests 100 anys d’existència. Va empatar a un gol contra la totpoderosa Argentina –que ha “aportat” molt–. La mala sort va voler que Gylfi Sigurðsson fallés un penal contra Nigèria, i que el que va marcar contra Croàcia no li valgués per a classificar-se.