Sentint avui na Montserrat Comas d'Argemir, membre i
portaveu a Catalunya de l'associació de jutges “Juezas y jueces por la Democracia”, m’ha caigut l’ànima als peus –encara
més– en la meva percepció de la justícia a Espanya. Parlaven, esclar, dels
missatges que jutges en exercici han deixat en un xat oficial de la judicatura
espanyola. Hi ha tres qüestions que em preocupen especialment. De primer diu,
la senyora Comas, que són “casos aïllats”, expressió que em recorda la
justificació que ha estat fent servir el PP amb els centenars (o milers) de
casos de corrupció que l’afecten. El que potser va començar així, amb una minoria,
a base de no actuar amb contundència s’ha convertit en una pesta, en una
veritable plaga pudent. Per tant, escudar-se en aquest argument, ens du a
suposar que la resta de jutges són immaculats. Però aquesta suposició és més
que dubtosa. A veure, la mateixa senyora Comas ens diu que en aquest fòrum hi
participen més de cinc mil jutges de tota Espanya. Si bé no tots hi escriuen ni
tots són de la mateixa opinió, bé que han pecat per omissió en no denunciar l’actitud
d’aquella suposada minoria: uns pocs opinen i uns molts atorguen.
La senyora Comas diu que hem d’estar contents. Sí, perquè
cap dels noms que ha aparegut està implicat en els casos judicials contra els
polítics i líders socials que han instruït les causes o que les jutjaran
properament. Ui, que bé! Jo no n’estaria tan segur. D’entre els magistrats que
jutjaran el procés bé n’hi deu haver algun que participi en aquest fòrum i que,
per tant, hagi escrit en un breu “totalment
de acuerdo con lo que dices, Paco”. També sorprèn la celeritat amb que s’exculpen
i es justifiquen sense ni tan sols haver estudiat la “causa”; com han corregut
tots a dir que són opinions privades i que si tal i qual. Un dels principis de
la justícia, senyora Comas, és que a més de que un jutge ha de ser imparcial,
ho ha de semblar. I això ens du al jutge Llarena qui, en plena instrucció, va i
sopa amb polítics de reconeguda adscripció a l’anticatalanisme més
recalcitrant. Cal prendre nota.
I per últim, el monumental i indescriptible corporativisme
que exhibeixen sense pudor els membres de la judicatura: “prietas las filas”.
Més enllà de qualificar de desafortunades o d’ofensives les opinions dels
jutges bocamolls, ni la més mínima intenció d’anàlisi de la seva inqualificable
conducta. No és delicte d’odi qualificar de “virus” els independentistes? És
miserable que es jutgi algú per dir mecagumdéu i no per deixar anar que “el cop d'Estat se salda amb vencedors i
vençuts o no se salda”. Repeteixo, miserable. No és bo que es deixi corcar
el sistema judicial amb la pretesa raó d’una malaltissa companyonia. Ser jutge
té prerrogatives molt poderoses, però també unes servituds i renúncies que cal assumir
sense reserves.
Com a coda deixaré damunt la taula una qüestió oberta i
punxeguda. Em deixa esmaperdut la semblança de les opinions d’una jutgessa dona
amb les opinions dels jutges homes, que aquell principi de la perspectiva de gènere,
o de la mirada femenina, s’assembli tant a les actituds masculines quan es
tracta de salvar el cul, ja sigui el propi o el dels compis. Fa temps, un reconegut notari i admirable jurista, em va
comentar que, en termes generals, la judicatura era cosa de dones, més
sensibles i més estudioses que no pas els seus companys masculins. I li vaig
donar la raó. Ara començaria a posar-li pegues. En fi, molta, molta tristesa
senyora Comas.
