La qüestió és perversa: els bancs ens han ficat al merdissar de la crisi, ens cobren fins l’hora, ens carreguen amb comissions usuràries, els hem hagut de salvar amb els diners de tots, ens neguen el crèdit, això sí amb vaselina, i ara tenen la barra de demanar-nos els pocs calers que ens han quedat. Collons, collons! Té gràcia la cosa, perquè es veu que d’aquesta manera ens podem convertir tots en banquers. En banquers, al cap i a la fi, de nosaltres mateixos. En definitiva: ara, quan ens neguin el crèdit ens podran dir que ho fem nosaltres, que per això som banquers i hem de salvaguardar la solidesa de l’entitat. De nou l'engany vestit de beneficis espuris.
Repeteixo, pervers. Algú hi deu haver que vetlli per l’ètica de la publicitat. Si és així, tenen feina.
