Encara que no ens ho sembli, Europa, la vella Europa, ens
està donant una lliçó de política universal i ens senyala el camí als catalans.
Amb tots els seus defectes, amb personatges no sempre edificants ni actituds i
positures molt estètiques, se’ns mostra el nord. Europa brama, a catalans i
espanyols, que tot, absolutament tot s’acaba negociant. Ho he vist ben clar en
llegir unes paraules de la inefable Soraya Sáenz de Santamaria que publicava
això en una piulada: “El resultat del referèndum a Grècia no canviarà les
regles en el conjunt europeu, que regeixen per a tots”. Una estupidesa més del
Gobierno de Rajoy, un president que ens ha demostrat no saber ni el deute del
seu país.
I tant si canviaran les regles, és a dir la refotuda llei
que tant defensen ella i el PP! Canviaran i ràpid. I si no canvien és igual.
Europa sap que la qüestió grega és política, no és legal, i sap que qualsevol
altra solució perjudicaria tant al conjunt dels països com a la pròpia Grècia.
No Soraya: Europa no enviarà mai la guàrdia civil a “pacificar” la pàtria de Plató,
no durà tot un poble a un Tribunal Constitucional ad hoc perquè li piqui la
cresta. La voluntat d’un poble no es pot tòrcer i Europa ho sap. Milions de
morts inútils són al pensament de tots aquests negociadors, de tots.
En canvi a España, ells, el PP i acòlits, tenen la raó la
llei els recolza: són els vencedors. I així els anirà. Han de saber que
Europa mai no renunciarà a Catalunya,
mai no deixarà la veu d’un poble sense resposta perquè sap que el cost és molt
elevat. Els catalans hem de conèixer i aprofundir en les debilitats enormes de
l’Estat espanyol, que rectifica avui sí demà també, segons els clatellots que
els foten des de Brusel·les. Només hem d’estar decidits i ferms, com els grecs.
Ni més ni menys. És així que guanyarem.