dilluns, 6 de juliol de 2015

Esfereïdor... o no

Fa uns dies el Dani Ramírez, un dels meteoròlegs de TV3, ens obsequiava amb una demostració sobre la formació del vent. Al Port de la Selva, regne de la tramuntana, el Dani pretenia demostrar-nos amb un muntatge de sorra com naixia el vent a partir de la diferència de pressions. El cas és que allò que havia de ser una lliçó de meteorologia va acabar en un monumental bunyol: la sorra no feia el què s’havia previst i la cosa va quedar ridícula, per dir-ho suau. Ahir, el mateix Dani, ens mostrava una llista de les elevades temperatures que aquests dies suportem a Catalunya i les va qualificar d’ ”esfereïdores”. Em va fer un bot el cor, francament, perquè a mi no em van esfereir. Tots hem estat a més de 40°C i hem sobreviscut sense gaires problemes que no fossin les incomoditats que comporta una calor d’aquesta mena. És a dir, crec que al Mediterrani, valors entre 40°C-45°C, no són esfereïdors. Poden ser anormalment alts, però mai ens han de “colpir d’espant” (definició del DIEC).
No és la primera vegada que parlo de la manca de rigor en el llenguatge dels meteoròlegs de TV3 a l’hora de donar les notícies del temps. Els qualificatius que empren a l’hora qualificar fenòmens naturals –“caiguda en picat”, “rècord polvoritzat”,  etc.– no responen a la realitat i provoquen en l’espectador sensacions exagerades que poden arribar a perilloses. De nou, demanaria més cura en l’ús dels mots i un major capteniment.


P.D. No estaria de més pensar en renovar el personal d’aquest espai.