Llegeixo en diferents mitjans que sor Teresa Forcades s’exclaustra
per poder presentar-se a les eleccions al Parlament el 27 de setembre. El Papa
i el bisbe li han donat un any de permís, que poden arribar a tres. Ho trobo
bé. Espero que aquesta llicència inclogui que na Forcades pugui llevar-se la
toga, i que aquesta peça deixi així de ser un instrument. Però no va per aquí
la meva reflexió. A ran de l’aparició d’un cas de diftèria, han sortit a la
llum organitzacions que defensen la no vacunació –organitzacions que, per cert,
no han dit pràcticament ni mu–. Aquestes,
tenen un dels seus arguments en què les vacunes són un negoci per a la
indústria farmacèutica, que només volen fer diners al darrera dels calendaris
de vacunació. Això m’ha fet pensar en que Teresa Forcades va saltar als mitjans
per les seves crítiques ferotges a les farmacèutiques.
Aquest record dels inicis de Forcades m’ha sorprès no pas
per l’altaveu que aleshores va fer-la ben visible, sinó ben al contrari pel seu
silencia d’ara. Fa molts mesos que la germana Forcades no diu res de res de les
farmacèutiques. Em pregunto: perquè?
