divendres, 16 de gener de 2015

Respecte

Ahir van retransmetre per TV3 el partit Elx-Barça, un partit sense massa transcendència perquè l’equip català havia guanyat per 5-0 el partit d’anada. De tota manera, el fet que l’onze titular fos substituït per gent suplent i del planter, nois com Adama o Halilovic, semblava prou atractiu com per asseure’s i veure’l. A mi no em van pas decebre, si bé cal dir que jo no sóc cap expert. La intensitat del joc, les ganes i el trenat, malgrat ser un conjunt no rodat, em van agradar prou. Exceptuant l’excessiva individualitat, va ser un partit senzill però entretingut.
Com sempre, vaig posar la TDP per escoltar la locució de CatRàdio. Ja vaig escriure sobre la necessitat de millorar el català dels col·laboradors del programa (que J.M. Puyal va tenir a bé llegir per antena aleshores). Assumint el risc de convertir-me en mosca collonera, ara torno a rondinar –ja em disculpareu–. Aquest cop és demanar respecte per uns jugadors que ahir, n’estic segur, es van deixar la pell al camp per tal de demostrar al seu entrenador que estan preparats per les exigències que comporta jugar amb el primer equip del barça: en cada partit com aquest, els va el futur. L’equip de la TDP no va trigar a manifestar el seu avorriment pel partit, no solament amb manifestacions explícites, sinó amb el dissentiment total pel què passava al camp en molts moments: estaven més interessats en la solitud de la periodista i el seu fred als “peuets” que no pas en bones jugades que, si bé no acabaven en gol, donaven fe de la qualitat dels seus autors.
Entenc, i agraeixo, que en algunes etapes d’un partit es recorri a l’anècdota perquè l’espectacle no dóna per més, però ahir calia una mica més de grandesa i procurar a aquells nois el seu minut de glòria. Ells treballen cada dia, molt dur, per aquest moment.

Cordialment.