divendres, 16 de gener de 2015

No voldria parlar-ne, però...

Joan Majó escriu un curiós article al diari ARA del dia 15/01/2015 titulat “Preguem que disculpin les molèsties”. Dic curiós perquè està format per 740 paraules, de les quals 242 (un 33%) estan dedicades a explicar que no vol parlar del procés per acabar queixant-se de les obres eternes a les ciutats. Ens fa viatjar fins a Brussel·les, on va viure-hi uns quants anys, per dir-nos que va canviar de casa i de com els belgues, l’acudit d’Europa, són destres en allargassar les feines públiques per tal de donar la impressió d’activitat. Està bé. Així, fa visible una figura ben present: la del jubilat que, sense massa feina urgent, s’entreté remirant l’anar i venir de màquines i homes a qualsevol obra del país, donant la seva opinió gratis, augurant problemes o aventurant solucions.
Molt bé, benvolgut Joan Majó: ens has donat una imatge tan perfecta d’aquest personatge que em fa pensar que tu mateix t’has convertit en un d’ells i que, camuflat, convenientment disfressat per no ser reconegut, ara et dediques, “sense massa feina urgent”, a vigilar que tot es faci com cal.