Avui me la jugo, perquè parlar de certes coses, com la culpa
d’un determinat estat de coses, sempre és arriscat. I quan hi entra una visió
de gènere encara més. Dic això perquè certs moviments feministes i femellistes
tenen la tendència innata a desfer-se de la part de responsabilitat que els
pertoca pel sol fet de pertànyer a una o altra meitat de la humanitat. Per
aquests col·lectius, la culpa sempre, sempre, sempre és masculina. I és que “la
culpa és negra i no la vol ningú”.
Ahir vaig llegir que el groguet The Sun, pamflet anglès del defenestrat Rupert Murdoch, deixarà de
publicar l’etern topless a la seva
pàgina 3. Es veu que la controvèrsia feia temps que durava i ara sembla que
fins i tot diputades com Caroline Lucas se’n feliciten: “no more page three” diu la seva samarreta, promotora d’una campanya
contra aquesta pàgina. Mentrestant, Jodie Marsh, una de les protagonistes de la
Pàgina 3 piula: “Em va encantar sortir a
la pàgina 3 i van ser uns bons diners. Em vaig sentir empoderada i clarament
estava en control de la situació. Dir a les noies que no haurien de sortir a la
Pàgina 3 no és ser feminista. Les dones haurien de poder fer el que volguessin1”.
Fot-li!
Aleshores estic per pensar que hi ha campanyes que, sota l’etiqueta
de feministes, l’únic que pretenen és restringir la llibertat de les dones? Potser
hi ha dones que es consideren amb una superioritat moral tal que gosen dir a
les altres que no poden ensenyar els pits a la pàgina 3? La senyora Marsh ho
diu ben clar: encantada, diners, empoderada, controlant i, finalment, lliure.
És tonta la senyora Marsh? La mirada dels qui, siguin ells o elles, escruten la
pàgina tres es redueix a contemplar un objecte de desig? O busquen la bellesa,
la forma, l’art del fotògraf? Qui és la senyora Lucas per jutjar el voyeur i l’exhibicionista?
A finals dels anys setanta va començar la moda de no dur sostenidors: era un
signe d’alliberament de la dona i la prèvia del topless a les platges. Aleshores, exhibir els pits, fos a la platja
o en qualsevol altre lloc, era progre i trencador, símbol de l’alliberament femení.
No van ser elles que van decidir desprendre’s del que en castellà se’n diu sujetador?
A mi, francament, m’és igual si treuen o no la pàgina 3 del The Sun. El que em dol i preocupa és
aquesta mena de neovictorianisme que algunes dones exerceixen en nom de la
feminitat, aquesta mena d’autoritat que desprenen alguns col·lectius i que
dicten que han de fer i què no han de fer les dones. Cal, a més, que s’assumeixin
responsabilitats i acceptar que si hi ha pitreres a l’aire és perquè alguna
dona la vol ensenyar. De la mateixa manera que algú diu que no hi hauria
prostitució si no hi hagués clients, també podríem dir que no hi hauria pàgines
3 si no hi haguessin dones disposades a mostrar els seus pits. I és que la
culpa és negra i...
1sic
diari Ara, 21/01/2015
