dimecres, 1 de gener de 2014

Any u dia u

És evident que l’estratègia de l’organització ETA ha canviat. Potser conscient del patiment dels seus presos, els ha donat la “llibertat” de poder negociar amb l’estat el seu status de forma individual. Fins ara qualsevol solució passava per una postura dura i unitària que enfrontava el poder de l’Estat amb l’amenaça d’ETA de agafar de nou les armes. Però què fa realment l’organització amb aquestes mesures que semblen cedir a la postura intransigent del Gobierno del PP? Estan segurs els amos del cortijo que és la debilitat el que fa actuar ETA així? Francament, no ho sé: no sóc cap especialista en aquest món. Però sí que em faig preguntes... El procés català cap a la independència ja és un camí sense retorn, amb resultat incert, però decidit i, sobretot, de base ciutadana. Jo diria que ETA guanya temps i observa. Observa com es comporta l’Estado i quina serà la postura final de Madrid davant l’empenta formidable dels catalans. Jo, de ser Rajoy (cony, ara tremolo!), em preocuparia per mirar d’endevinar que farà ETA si, finalment, el desig dels catalans resulta avortat (cony, potser em fotran a la presó amb la llei Gallardon!). No fos cas que tornessin a elevar carreros a les altures. Faig una mica de broma perquè és el dia u, però va de veres. Que hi meditin.