És evident que l’estratègia de l’organització ETA ha
canviat. Potser conscient del patiment dels seus presos, els ha donat la “llibertat”
de poder negociar amb l’estat el seu status de forma individual. Fins ara
qualsevol solució passava per una postura dura i unitària que enfrontava el
poder de l’Estat amb l’amenaça d’ETA de agafar de nou les armes. Però què fa
realment l’organització amb aquestes mesures que semblen cedir a la postura intransigent
del Gobierno del PP? Estan segurs els amos del cortijo que és la
debilitat el que fa actuar ETA així? Francament, no ho sé: no sóc cap
especialista en aquest món. Però sí que em faig preguntes... El procés català cap
a la independència ja és un camí sense retorn, amb resultat incert, però
decidit i, sobretot, de base ciutadana. Jo diria que ETA guanya temps i
observa. Observa com es comporta l’Estado i quina serà la postura final de
Madrid davant l’empenta formidable dels catalans. Jo, de ser Rajoy (cony, ara
tremolo!), em preocuparia per mirar d’endevinar que farà ETA si, finalment, el
desig dels catalans resulta avortat (cony, potser em fotran a la presó amb la
llei Gallardon!). No fos cas que tornessin a elevar carreros a les
altures. Faig una mica de broma perquè és el dia u, però va de veres. Que hi
meditin.
