dimarts, 10 de desembre de 2013

Definitivament

Estic gairebé tan fart de “la pregunta” com del xaró anunci amb que la loteria estatal ens obsequia enguany. Quan ja t’has empassat la visió dels folklòrics perpetradors, et rematen amb la imatge impagable del Raphael entonant la sonsònia del sorteig: formidable! Si he de ser sincer, les orelles se m’han tornat meselles i l’anunci m’afecta poc. En canvi, les voltes que es donen a la pregunta del referèndum a Catalunya, em xerriquen com una polleguera mal untada. No sé per quin motiu, la cara del Raphael a l’anunci fent aquell gest, com de recargolar, se’m transforma en la del Joan Herrera i personifico en l’home d’ICV la meva mala bava. Perquè ja n’estic fins al cap d’amunt.
És per això que ara, i aquí, amb tota solemnitat declaro que –després d’una profunda i elaborada reflexió– NO aniré a votar la consulta si en l’enunciat de la pregunta no hi figura clarament la paraula “INDEPENDÈNCIA”, sense adjectius ni reduccions. La paraula és clara, no admet cap altra interpretació i és el punt de partida pel meu país.

Senyors Parlamentaris, President: esteu advertits.

Publicat a La Vanguardia de 12 de desembre de 2013