A La Vanguardia d’avui (16.01.2014) llegeixo una carta de la
senyora Alejandra Vergés Fort que, després de fer-nos saber que torna de Copenhaguen,
es queixa que la locució als trens de RENFE que van a l’aeroport només és en
català i castellà. Acaba dient que “si queremos ser una ciudad cosmopolita y
abierta al turismo deberíamos plantearnos incluir el inglés en la locución de
las paradas”. Ho trobo molt encertat; encara més diria que també
hauria de fer-se en rus, ara que venen en massa a Barcelona; i en francès,
perquè són els bons veïns del nord; i per descomptat, en alemany, que són els
que manen a Europa. Així, quan s’hauria acabat la locució ja seríem a la parada
següent, on s’encavallaria amb la locució següent tot formant un guirigall,
després de tres o quatre parades, que ja no deixaria “la mitad de los pasajeros
del vagón perplejos y confusos”, sinó pixant-se de riure.
Una mica de cosmopolitisme, amiga Vergés. Mira que és
difícil l’hongarès i, al metro de Budapest, no vaig sentir ni un borrall de finès.
