dijous, 16 de gener de 2014

De l’hongarès al finès, passant per Barcelona

A La Vanguardia d’avui (16.01.2014) llegeixo una carta de la senyora Alejandra Vergés Fort que, després de fer-nos saber que torna de Copenhaguen, es queixa que la locució als trens de RENFE que van a l’aeroport només és en català i castellà. Acaba dient que “si queremos ser una ciudad cosmopolita y abierta al turismo deberíamos plantearnos incluir el inglés en la locución de las paradas”. Ho trobo molt encertat; encara més diria que també hauria de fer-se en rus, ara que venen en massa a Barcelona; i en francès, perquè són els bons veïns del nord; i per descomptat, en alemany, que són els que manen a Europa. Així, quan s’hauria acabat la locució ja seríem a la parada següent, on s’encavallaria amb la locució següent tot formant un guirigall, després de tres o quatre parades, que ja no deixaria “la mitad de los pasajeros del vagón perplejos y confusos”, sinó pixant-se de riure.

Una mica de cosmopolitisme, amiga Vergés. Mira que és difícil l’hongarès i, al metro de Budapest, no vaig sentir ni un borrall de finès.