Ariadna: t'ha tocat. T'ha tocat perquè aquests dies surts tu a donar-nos, diàriament i puntual, els resultats de la famolenca banya Àfrica. Ens informeu de quants nens han mort, dels desplaçats que arriben a camps de refugiats perduts enmig del desert. Ens ensenyeu vaques mortes i pous d'aigua fangosa; dones que arrosseguen grans bidons, d'homes que traginen sacs de qui sap què. També ens poseu al dia de les crides de l'ONU i ONG (?) al món per a evitar una catàstrofe humanitària.
Ara sonarà dur: n'estic tip. Ja en tinc prou. Vull que ensenyeu aquests vídeos tan esclaridors a qui n'és el responsable, perquè jo, us ho ben asseguro, no en sóc. Ni tinc mitjans ni diners per fer més del què ja faig. Hi ha governs, corporacions, grans empresaris, i gent molt i molt rica que n'és la culpable, i ni en parleu ni molt menys els denuncieu: ens aneu ficant coll avall -com aquells ànecs del foie-gras- tota la porqueria que ells ni veuen ni veuran mai. Repeteixo: n'estic tip! D'aquí quinze dies, aquests periodistes tan concienciats, ni es recordaran de la banya, ni dels banyuts, ni de la mare que els va matricular
El periodista Bru Rovira va escriure un gran llibre que es diu Áfricas on narra les seves experiències al continent negre. En un dels passatges, referint-se als moderns cooperants, explica que: "...qui va a l'Àfrica amb el bitllet de tornada a la butxaca, més val que es quedi a casa". .
Doncs això, filmadors de desgràcies.