Ni la gran Mariàngel Alcàzar, no recull a les seves cròniques reials aquest detall tan evident, jo almenys no ho he pas llegit ni sentit de la seva veu. És estrany, tan atenta com està de les evolucions, anades i vingudes de la reial família borbònica. I si ella no ho recull, començo a pensar que potser tinc la vista espatllada i em caldrà dur-la a cal ferrer. Caldria fer-hi alguna cosa, no, amiga Mariàngel? No són un bon exemple per a les espanyoles aquest bracets escanyolits y trencadissos; de segur que en aquestes desfilades tan concienciades no la hi voldrien perquè les seves rodoneses no són suficients. Ai, ai, Mariàngel!
L'amic i parent Antoni Pladevall, un historiador com n'hi ha pocs, quan explicava la gran epidèmia que va assolar Europa, i per descomptat Catalunya, sempre insistia que havia estat la pesta bobònica, no pas la borbònica, que vindria més tard! I quina raó tenia.
A totes aquestes dir-hi que a mi se me'n fot tres collons (amb perdó) que la princesa espanyola sigui un sac de mal profit; però mira, com que demà marxo de vacances, m'ha abellit ficar-me una mica amb la monarquia, que sempre va bé.
