L’article que escriu el Quim Monzó a La Vanguardia del dia 28 de gener, no té pèrdua. La crítica sibil·lina a la cuina metafòrica de Ferran Adrià és una mostra paradigmàtica de la ironia literària. Malgrat la finor del text, la crítica a la tonteria culinària que domina una part de la societat, és ferotge.
Abundant en l’esperit monzonià diria que quan elevem a la categoria de deïtats intocables uns certs personatges, no es fa altra cosa que posar-los al nivell de patums del papanatisme per obra i desgràcia dels poc més de mil cretins que escriuen i pontifiquen, sense solta ni volta, per diaris, ràdios i revistetes.Si això continua així –copio impúdicament el mestre- it will be la rehostia, really.
Enllaç: un, dos, tres, al escondite inglés.