Ahir (12 de maig de 2010) vaig poder seguir l'entrevista que la Sra. Terribas va fer al Sr. Mas, cap de l'oposició d'aquest malvestat país. Conscient del poder de l'entrevistadora, apresa la lliçó per les pífies del President Montilla, el candidat es va posar com a objectiu allargar al màxim les respostes, per a poder reduir les preguntes i escurçar el temps. Però la seva xerrameca el va trair i va esbatanar el seu veritable objectiu. Preguntat per la seva posició davant l'independentisme i la posició de Catalunya respecte a Espanya, el dirigent de Convergència es va mantenir en una posició que els mals líders en diuen “centrada”. El sí, però no, el ni carn ni peix sinó tot el contrari, etc. I així va el país...Què coi és un líder? Doncs una persona que té una idea clara, definida, neta, entenedora i directa. Que d'aquesta idea en fa bandera i la defensa davant dels qui hi estan d'acord i dels qui no hi estan d'acord. Pels primers serà una reafirmació i el missatge pels segons serà l'intent sincer de convèncer-els per a la seva causa. Al líder de veritat no li interessa el què opina la majoria, no navega entre dues aigües, no enreda els oponents amb falses concessions, sinó que amb honestedat mira d'apropar-los a la seva causa.
El Sr. Mas ahir ens va demostrar que l'únic que té interès pels polítics és guanyar les eleccions, i per això fa cas al Sr. Madí, gran product-manager de Convergència. I ens diu, sense cap mena de vergonya, que tant li fot què vol que sigui Catalunya: cal mirar “què ens uneix i què ens separa”, i que si la meitat de l'electorat no està per la labor de la independència, doncs mira, no els irritem, no fos cas que no em votessin. És cert que hi pot haver diferents idees i fórmulacions del catalanisme i els seus objectius finals, però Sr. Mas: quina és la seva d'idea? Per expressar-la cal ser valent i ahir només va marejar la perdiu. La qualitat del gran home és tenir clar on vol portar el país i convèncer nyerros i cadells de que és bo per a tothom: que els catalans volem la dignitat dels homes lliures. La voluntat ferma del líder, quan és honest, arrossega tothom.
Acabant. El Sr. Mas ens va mostrar la ploma, no la seva sinó la de tots els polítics d'aquest país: aconseguir la cadira i mantenir-s'hi tant com sigui possible, per dedicar-se després, després de l'inevitable derrota, a fer la vida impossible al seu successor. La manca de líders honestos, és la causa de la desafecció i de l'abstenció; no calen gaires estudis per comprovar-ho. I així, no anirem enlloc.
jaume molsosa
