diumenge, 18 d’abril del 2010

enceta el camí



Enceta el camí,
caminant de la vida,
i quan l’horitzó te’n mostri la fi
recomença la ruta:
el pas ferm, la mirada clara,
el cap ben alt,
amatent als sons i als signes.

I no temis els foscos presagis
ni el pes feixuc dels muscles:
serem al teu costat
- nosaltres i ell -
i et vetllarem el son a les teves nits,
tan si s’escauen fosques
com si són estelades.

I si la mar brama,
escolta’n el so profund, arcà,
i aprèn els rials secrets de l’aigua:
oblida la por i l’angoixa del moment,
que no et cal ser molt valent ni ardit,
que el valor rau en la saviesa.

Enceta el camí,
caminat dels dies.
Surt amb el llustre, quan l’aire
et renta el rostre i la ment:
que la vida t’espera,
que la vida és nova i és bella
i tot està per fer...!
al nostre fill Ignasi,
quer ara ja té 20 anys