 |
Fotografia apareguda a La
Vanguardia 22/05/2017
|
En una entrevista que Ester
Vera fa a l’Ara a Artur Mas, la periodista li pregunta sobre Buch, i el polític
respon: “És frívol pensar que la dimissió de Buch resoldria els excessos
policials”. Que és tan com dir que “tan li fot qui hi posis que a
aquests no els mana ningú”.
És una qüestió aquesta de la
policia que preocupa, per quan sembla que a Catalunya, i per descomptat a
Espanya, no hi ha un control real i efectiu del poder polític, i per tant del
poder civil, sobre qui té el patrimoni de la força –que no de la violència–. De
què sinó comandaments i sindicats dels cossos fan declaracions polítiques a
tort i a dret que no fan altra cosa que enrarir l’ambient? Ahir, un colla de mossos
van a veure “compañeros” de la PN a l’hospital, en visita privada, uniformats i
amb armes. Qui controla i permet això? Policies que tornen a les seves
casernes, són rebuts com a herois, circulant en formació i sortint dels
vehicles saludant a civils dels del “a por ellos”. Denúncies contra
manifestants que no s’aguanten ni amb saliva dejuna. Totes aquestes accions de
provocació i fanfarroneria haurien de ser controlades pels responsables
polítics i sancionades pels càrrecs policials.
Les paraules de Mas no fan
altra cosa que confirmar que a la policia no la controla ni déu i que campen
per la vida dels ciutadans amb total impunitat: per dur dues ampolles d’anís
del mono et poden fotre a la presó per terrorista. Tampoc s’explica de cap
manera la connivència amb els jutges i les ordres del fiscal general de demanar
presó per tots els detinguts. Si em permeteu l’expressió: això és a can pixa, terrorisme
d’estat pur. No és potser la finalitat del terrorista provocar el terror? I no són
detencions i registres arbitraris una manera ben definida i estudiada d’engendrar
por?
El senyor Artur Mas, que ha fet
de tot a la generalitat, fins de President, deu saber prou de què parla i això
encara espanta més. La policia ha d’estar a les ordres del poder polític, dels
càrrecs que els ciutadans hem votat, i no pas d’uns comanaments endogàmics,
nepotistes i enllotats de corporativisme pervers.
