dimarts, 6 de juny del 2017

El sexe als anys 60

Amb freqüència, un llegeix articles que no aporten absolutament res de nou i que només relaten obsolescències. És l’efecte que m’ha fet l’article de Carmen Buades al diari “Ara” (5/VI/2017, pàg. 40). Es titula “Prejudicis, silencis i tabús: la sexualitat oculta”. Es refereix a la sexualitat femenina. La masculina no compta, ja se sap. Quan jo tenia 15 anys, i d’això en fa gairebé 50, ja ens feien cursets de sexualitat. Era a mitjans dels anys 60, en ple franquisme i en un col·legi d’hermanus de la Salle. Solien ser a càrrec dels metges del poble, persones que, malgrat els temps, en parlaven amb una envejable naturalitat. Malgrat que la major part del contingut era fisiologia, no s’obviava pas la part del plaer, el respecte i la inviolabilitat de la persona. Tots els qui tenim el marc mental d’aquella època i llegim l’article que he citat arribarem a la mateixa conclusió: o bé la comprensió de la sexualitat no ha avançat un carall, o les que participen a l’escrit no s’han posat el dia. Certament m’he quedat atònit.
De primer, a l’article només opinen dones quan la sexualitat és també masculina i de dos (tothom es pot masturbar, si li abelleix), perquè aquí està la gràcia. De segon, la culpa és del mascle i de la masculinització del sexe. De tercer, no sé a quina època viuen. Amb un bon amic, pediatre durant molts anys, hem comentat l’evolució de les conductes sexuals dels adolescents, de que els nois s’han anat esparverant a mesura que les noies anaven més sortides. De que les relacions sexuals esporàdiques, propiciades per l’un i l’altre sexe, eren un fet habitual i viscut amb normalitat: la virginitat ja no és un valor, perquè l’himen no és res mes que pell morta. El sexe avui és lluny d’estar “seguint estereotips que neixen d’una cultura masculinitzada”. Ben al contrari, les noies plantegen obertament la seva pròpia cultura sexual. “Som un instrument de gaudi dels homes”, opina Jimena Jiménez, metgessa especialitzada en dones. I els homes són una eina de plaer per les dones, opinaria una vaileta de 15 o 16 anys. Leticia Calle, és sexòloga, i diu “que actualment es ‘frivolitza’ la sexualitat i hi ha ‘més interès a dir tot el que has fet que en la qualitat de la pràctica sexual en si’ ”. Jo no entenc quin mal hi ha en que una part de la sexualitat sigui frívola, un divertiment, un bon polvo i prou. Perquè, què és la sexualitat seriosa, la reproductiva?
Però una de les perles de l’article arriba quan Meritxell Esquirol, doctora en feminismes, afirma que avui “dins d’aquesta democratització sexual s’està normalitzant anar de putes com a iniciació sexual”. Quina democratització sexual és aquesta? Perquè anar de meuques per provar-se és una pràctica que existeix des dels temps de les cavernes, un fet que aquells aprenents de sexòlegs dels 60 ja ens advertien que no eren la millor manera, ni la més sana d’iniciar-se. No pot ser que es necessiti un doctorat per a arribar a una genialitat com aquesta. Com tampoc es necessita per dir, a hores d’ara, que a l’orgasme s’hi arriba de múltiples formes i que totes són vàlides. I ja arribem a es colmo de la papanateria quan la doctora, especialista en dones, afirma que “l’orgasme és boníssim per a la salut, enforteix el sòl pèlvic a partir de les contraccions dels teixits”. Deixant a part que no és “pèlvic” sinó pelvià, jo crec que l’orgasme és boníssim per a la salut perquè follar és collonut, és gratis, t’ho passes la mar de bé i ens quedem com reines i reis quan acabem. Si a més enforteix alguna cosa, doncs molt bé, però la veritat a mi no em fa córrer. Només faltaria que haguéssim de cardar pel “sòl pèlvic”! Aquesta, la de trobar justificacions saludables al sexe, no és altra cosa que mirar d’excusar un gaudi natural que avergonyeix a alguns i a moltes, una forma de disculpar-se pel plaer gratuït.

Tot per dir el que ja deia: cap de les argumentacions esgrimides en aquest article m’aporten res de res, perquè als 15 anys dels meus 63 ja me les havien explicat; en aquells temps, en que sempre s’ha dit que la sexualitat era un tabú ocult i silenciat. Aleshores, aquells voluntariosos metges de poble ja ens van parlar de que en el sexe calia plaer, respecte, comprensió, calma, consentiment, responsabilitat. I en n’ensenyaven gratis.