dijous, 7 de novembre del 2013

Sobre l’aigua

Ahir, Gabriel Jaraba, al seu compte de Facebook comentava la privatització galopant que el Gobierno del PP està imposant arreu. N’hi ha una, de privatització, que ara em preocupa especialment: la de l’aigua. Arran de les declaracions fetes per Mas-Colell sobre la venda de les depuradores, se m’ha encès una reflexió sobre aquest procés. Perquè un home pot estar molts dies sense menjar, però molt pocs sense beure. La gestió de l’aigua s’està convertint en una opció de poder i control que pot arribar a l’arrel de la vida, a un xantatge als poders públics i als ciutadans. La captació, el tractament, la distribució i ara la depuració –tot el procés– d’aquest element indispensable estarà en mans de companyies privades que podran controlar el subministrament a pler. Em sembla una perversió formidable del sistema, perquè ara ni tant sols l’origen de la vida estarà en mans del poble, sinó a l’albir del mercat. És ben bé que els polítics se’ns estan venent al millor postor. Ara, qualsevol ciutadà, podrà ser privat en un plis-plas de beure i rentar-se. Perquè, no ho oblidem, on no arriba la mà privada ho fa la pública: recordem el cas de Badalona o l’alcalde Garcia Albiol ha fet instal·lar fonts impossibles per evitar-ne l’ús.
Mentrestant, el rebut de l’aigua va pujant. Ens diuen que ningú es quedarà sense aigua perquè no sé quina mena de tarifa de caritat posaran en marxa. Però no és això: és èticament defensable exercir la política del benefici sobre un bé essencial per a la vida? Què passarà quan hi hagi molta gent que no es pugui rentar amb eficàcia? Quan no puguin netejar la roba i els plats? Tornarem a velles malalties? Empenyerem a la gent al “robatori” de l’aigua? És una reflexió extensa, però a la que val la pena dedicar-hi temps perquè ens hi va la vida, tant que a qui tingui la barra de tallar l’aigua a un ciutadà se li hauria de tallar el cap, èticament parlant.